Resultats de la cerca
Es mostren 6547 resultats
la Conreria
la Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del s XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al s XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com a internat…
la Concepció
Cartoixa
Cartoixa d’Aragó, a la província de Terol, entre Alcanyís i Castellserà, fundada el 1634 i poblada per cartoixans d’Aula Dei fins el 1835.
volar
Zoologia
Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire.
talpó
Talpó roig
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors, de la família dels micròtids, de mida petita i costums excavadors, pertanyents als gèneres Pitymys, Microtus i Clethrionomys.
Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó…
talpera
Talperes de Talpa europaea
Mattia Menchetti (cc-by-sa-4.0)
tènia hidatídica
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels equinococcídids, que ateny 4-5 mm de longitud, i només té 3 o 4 proglotis.
A l’estat adult habita, generalment, a l’intestí del gos o altres carnívors, o com a quist de les ovelles, els porcs, els bous i també de l’home al fetge, als pulmons, al cervell, etc, on pot originar un gran cisticerc o quist anomenat hidàtide equinococcosi
ploma de mar
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris antozous octocoral·laris colonials de la família dels pennatúlids que pertanyen als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula
.
Generalment l’eix de la colònia té forma de pal, i és un zooide transformat i en part ensorrat De la part emergent es desprenen branques laterals sobre les quals es disposen els altres zooides de la colònia, cosa que dóna al conjunt de la colònia l’aspecte d’una flor Habiten a la Mediterrània, al Pacífic, a les mars australianes i a la Cantàbrica L’espècie més comuna a les costes dels Països Catalans és Veretillum cynomorium , que habita a pocs metres de fondària