Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
delfínids
Dofí
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Família de cetacis odontocets que, pel nombre dels seus representants, és la més important de totes.
Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles
gorgonaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels alcionaris que agrupa espècies colonials que atenyen fins a 2 m.
Les colònies són formades per un eix comú o calcari, on s’allotgen els pòlips A la Mediterrània hi ha el corall vermell i el negre , i a les mars tropicals les gorgònies
ascohelmints
Zoologia
Tàxon artificial, considerat per alguns autors com un embrancament, que agrupa diferents grups d’acelomats més o menys vermiformes com els rotífers, els gasteròtrics, els cinorrincs.
corall negre
Corall negre
Jim Greenfield (CC BY-NC)
Zoologia
Gènere de cnidaris antozous, de l’ordre dels antipataris, que agrupa espècies colonials, altes, molt ramificades, que viuen sobre fons fangosos i rocallosos, dels 10 als 300 metres de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània.
El color dels pòlips és gris o rosat, mentre que l’esquelet és negre i foliaci, apreciat en joieria
el País Basc
Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…
Aragó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…