Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
budell
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels flebobranquis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc, que ateny fins a 20 cm.
Té el mantell transparent, tou i capaç de ràpides i àmplies contraccions quan és irritat És bentònic i solitari, cosmopolita i molt comú a la Mediterrània Habita sobre fons bruts, sovint als ports, a les coves, prop de la superfície, a vegades sobre les quilles dels vaixells, i no és rar en aigües salabroses
beluga
Zoologia
Cetaci odontocetde la família dels delfinaptèrids, de coloració blanca, de dentat molt reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals.
La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques
ermita de Castellet
Vista de Sant Pere de Vallhonesta i del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita
del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages).
De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on encara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’entrada cobert amb volta de canó i amb dues…