Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
reietó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids, de 9 cm (és el més petit d’Europa), de color verd oliva grisenc a les parts superiors, gris oliva pàl·lid a les inferiors, té les ales brunenques amb llistes blanquinoses i negrenques, i el pili groc vorejat de dues llistes negres.
La part posterior del pili del mascle és de color taronja Habita als boscs, especialment de coníferes, en una gran part d’Europa i és migrador parcial És immigrant d’hivern a la Catalunya continental, ocasional a les Illes i sedentari, especialment als Pirineus
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres
regió zoogeogràfica
Geografia
Zoologia
Dret administratiu
Nom donat a cadascuna de les zones geogràfiques que es distingeixen sobre la superfície terrestre, tenint en compte les afinitats o les diferències faunístiques.
Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica
regadora de Filipines
regadora de Filipines
Zoologia
Porífer de l’ordre dels hexasteròfors, de la família dels euplectèl·lids, amb esquelet silícic transparent format per espícules espiraliformes i encaixades les unes amb les altres, que constitueixen una figura cilíndrica o d’urna.
Marina, d’aigües profundes i mars tropicals, es troba especialment a l’oceà Pacífic
reclutament
Zoologia
Moment en el qual les formes juvenils dels organismes s’incorporen a la població adulta, generalment tot canviant d’hàbitat i costums.
ratera
Zoologia
Parany per a agafar rates i ratolins.
Adopta generalment la forma d’una gàbia de filferro amb una entrada, també de filferro, en forma d’embut acabat amb puntes que impedeixen el retrocés de l’animaló que hi penetra atret per l’esquer de formatge Una altra forma corrent consisteix en un prisma de fusta amb dos o més forats al fons dels quals hi ha l’esquer clavat en un ressort que dispara una anella que escanya la presa en prémer-la contra la fusta Un altre sistema corrent és un petit cep de filferro fixat en una post Els dos darrers sistemes solen matar immediatament la presa
rata dormidora
Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o…