Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
rata cellarda
Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de fulla caduca i…
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
rascló
Rascló
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 28 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva amb taques negres, les inferiors d’un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre i el bec llarg i roig.
Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans
rasclet
Rasclet
Greg Schechter (cc-by-3.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb taques negres i punts blancs, i les inferiors d’un gris blavenc amb el ventre, els flancs i les subcaudals barrats de negre i blanc.
Habita a pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa a l’Europa central i meridional, i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental i ocasional rar a les Illes
rapinyaire
rapinyaire Esparver comú
Eddy Van 3000 (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Dit de l’ocell que té el bec ganxut i urpes ben desenvolupades, amb els quals mata les preses.
Bé que de fet només siguin veritables rapinyaires tots els falconiformes rapinyaires diürns i estrigiformes rapinyaires nocturns, hom hi inclou també alguns altres ocells, com els passeriformes del gènere Lanius , a causa de llur manera de procurar-se l’aliment Tots ells són equipats per a capturar i matar animals sovint voluminosos, des de mamífers fins a grans insectes
raïm de mar
Raïm de mar
Melissa Frey, Royal BC Museum (CC BY-NC 3.0)
Zoologia
Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats, de la família dels ascídids, de cos més ample que llarg (uns 1,5 cm d’ample), sifons anal i bucal distanciats l’un de l’altre i mantell prim, transparent i de vegades incrustat de sorra.
Habiten aïllats o en colònies, en els fons de sorra i en els alguers marins Cosmopolites, es troben fins als 90 m de profunditat