Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
cisticerc
Zoologia
Estat larval del cicle evolutiu de la tènia i altres cestodes posterior al de l’oncosfera i anterior al de l’individu adult.
És representat per una petita vesícula, de pocs millímetres, que s’allotja en el teixit muscular del porc i origina la triquinosi El cistircerc roman en aquest estat, embolcallat per una coberta de teixit conjuntiu La membrana interna del cisticerc s’invagina i forma l’escòlex El cicle evolutiu continua si el tros infectat, havent estat poc cuit, és ingerit per l’home
cipris
Zoologia
Tipus de larva pròpia dels cirrípedes, que en el desenvolupament d’aquests segueix les larves naupli i metanaupli i precedeix l’adult.
Presenta una conquilla bivalva i té sis parells d’apèndixs cirriformes
cinorrincs
Zoologia
Grup d’animals triploblàstics acelomats, de posició sistemàtica incerta i simetria bilateral, que comprèn individus de petites dimensions (fins a 1 mm) i exclusivament marins.
Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèllules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar L’aparell excretor és format per protonefridis Els sexes són separats el desenvolupament és…
cicloneure
Zoologia
Animal que presenta una disposició radiada del sistema nerviós, com els equinoderms.
ciatozooide
Zoologia
Tipus d’oozooide asexuat que es forma en els pirosòmids a partir de l’ou i que dóna lloc, per gemmació, als ascidiozooides.
cestodes
Zoologia
Classe de platihelmints endoparàsits caracteritzats per l’absència de tub digestiu.
El cos, que varia molt de longitud segons les espècies i pot atènyer uns quants metres, és constituït per una part anterior, anomenada escòlex , que funciona com a òrgan de fixació té ventoses, botris o botridis, i sovint per una sèrie de divisions, generalment aplanades, anomenades proglotis el conjunt de l’organisme és anomenat estròbil Tenen una organització bastant simple el sistema nerviós inclou dues masses ganglionars situades a l’escòlex i unides per comissures, de les quals surten els nervis que van a tot el cos el sistema excretor, primitiu, és format per…
ceriantaris
Zoologia
Ordre de zoantaris format per individus solitaris, sense esquelet, amb el cos cilíndric i ficat dins un tub de consistència gelatinosa format per la secreció coagulada de nombroses cèl·lules mucoses de l’ectoderm.
Els envans són nombrosos i disposats simètricament per parelles i arriben fins a l’estomodeu El gènere representatiu és Cerianthus