Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
cefalodíscids
Zoologia
Ordre de pterobranquis
que comprèn individus marins, colonials, hermafrodites o de reproducció asexual; presenten el cos dividit en protosoma, mesosoma i metasoma.
És característic un disc adhesiu metasomàtic En destaca el gènere Cephalodiscus
cefalocordats | cefalocordat
Zoologia
Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuteròstoms i epineures, i que juntament amb els urocordats constitueix el grup dels procordats.
Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses branquials La…
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
càvids
Zoologia
Família de rosegadors que comprèn individus de cos allargat i d’extremitats, en general, curtes i primes.
No tenen clavícules, el cap és gros, i la cua, curta, rudimentària o absent Són de costums gregaris i propis del continent americà Pertanyen a aquest grup els conillets d’Índies i els mares
catxalot
Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines conjuntives i…
catarrins
Zoologia
Grup de primats antropoides (sistemàticament, hom li dóna la categoria d’infraordre), que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs).
Es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall tenen trenta-dues dents la cua no és prènsil i sovint manca, o és molt curta un gran nombre d’espècies tenen callositats isquiàtiques La majoria són arborícoles i es traslladen grimpant o per braquiació
cormidi
Zoologia
Associació secundària dins l’estoló dels sifonòfors
formada per grups d’elements que s’encarreguen de la reproducció ( gonozooide
), nutrició ( gastrozooide
), excreció ( cistozooide
) i protecció de la colònia ( aspidozooide
).
cordats
Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…