Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
cercopitècids
Zoologia
Família de primats catarrins integrada per individus de dimensions variables, arborícoles, grimpadors o caminadors.
En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups familiars polígams S'…
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
cercària
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes compresa entre la rèdia i la metacercària.
Les cercàries tenen el cos ovalat i una llarga cua mitjançant la qual neden activament fins que es fixen en un vegetal aquàtic
cerc
Zoologia
Apèndix terminal que molts artròpodes tenen al final del cos, generalment en nombre d’un parell.
cenur
Zoologia
Forma larval d’una tènia ( Taenia multiceps
) que té com a hoste generalment les ovelles, a les quals provoca la malaltia anomenada cenurosi
.
centcames
Zoologia
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (amb l’orifici genital al penúltim segment) que té el cos aplanat i les potes relativament curtes, així com les antenes.
Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves
celomòpor
Biologia
Zoologia
Orifici que posa en comunicació, a través del celomoducte, el celoma amb l’exterior, i que es pot obrir i tancar mitjançant un esfínter.
celomoducte
Biologia
Zoologia
Conducte que, en els animals celomats, comunica el celoma amb l’exterior i sovint té una funció excretora.
celomat | celomada
celenterats
Zoologia
Antic grup taxonòmic amb la categoria d’embrancament que reunia cnidaris i ctenòfors.
Actualment hom no admet aquesta classificació, i ambdós grups formen dos embrancaments diferents, bé que molt pròxims