Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
fisetèrids
Zoologia
Família de cetacis odontocets.
Tenen el cos massís i subcilíndric, el cap molt gros, les aletes pectorals curtes i l’aleta dorsal molt curta o absent, amb boca a la part inferior del cap i amb la mandíbula inferior reduïda i sense arribar a l’extrem del musell A la mandíbula superior gairebé no hi ha dents, mentre que a la inferior n'hi sol haver de 7 a 30 parells Davant el crani i sota la pell del cap hi ha una enorme bossa, que conté una gran quantitat d’un oli especial, anomenat esperma Comprèn la família dels gèneres Kogia i Physeter , amb una espècie cadascuna, el catxalot pigmeu K breviceps i el catxalot Ph…
filera
Zoologia
En les aranyes, cadascuna de les eminències mamil·lars de la cara ventral de l’abdomen per on surten els fils amb què fabriquen les teranyines.
filàrids
Zoologia
Família de nematodes de cos filiforme, sis papil·les labials a l’extrem anterior del cos, òrgans sensorials caudals i un notable dimorfisme sexual (els mascles són molt més petits que les femelles).
D’adults parasiten l’aparell circulatori o el teixit subcutani de vertebrats i hi provoquen malalties greus En l’home, per exemple, Loa loa, Wuchereria bancrofti i Onchocerca volvulus són els causants dels tumors de Calabar, de l’elefantiasi i de l’oncocercosi, respectivament Llur cicle vital implica sempre l’existència d’un insecte hematòfag on es desenvolupen i mitjançant el qual es transmeten
filària
Zoologia
Nom donat a qualsevol nematode de les famílies dels dracuncúlids i dels filàrids.
filactolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que presenta el lofòfor en forma de ferradura i, sobre cadascun dels braços d’aquesta, una filera de tentacles interna i una altra d’externa.
L’obertura bucal va recoberta per una llengüeta o epistoma Habiten a les aigües dolces, on formen colònies homomorfes, algunes de les quals dotades de moviment Són hermafrodites, amb reproducció sexual i desenvolupament directe, o bé asexual, per la formació d’elements de resistència o estatoblasts Plumatella i Cristatella són comunes a les aigües dolces dels Països Catalans
glàndula sericígena
Biologia
Zoologia
Cadascuna de la glàndules de les aranyes que, situades a la part ventral de l’abdomen, secreten a través d’uns orificis o fileres una secreció viscosa o seda, que, en forma de filaments, els serveix per a fer les teranyines.