Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
traquimeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels traquilins, de fins a 20 cm de diàmetre, amb nombrosos tentacles disposats en diverses sèries.
Inclou l’espècie Craspedacusta sowerby i el gènere Limnocnida , d’aigua dolça, i el gènere Lyriope sp , d’aigua marina
tórtora turca
Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central
tórtora domèstica
Tórtora domèstica
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 27 cm, que és semblant a la tórtora turca, però de color ocraci pàl·lid amb les puntes de les ales clares.
toro
toro
(CC0 1.0)
Heràldica
Zoologia
Figura que representa un toro amb la cua cargolada per damunt del llom.
tord ala-roig
Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
titella
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, semblant a la piula però amb les parts superiors d’un color groc verdós, les inferiors blanquinoses i el pit més llistat.
Habita al centre i nord d’Europa i hiverna al nord d’Àfrica i al sud de la península Ibèrica És comú als Països Catalans com a ocell de pas durant les migracions
tinta
Zoologia
Secreció de color negrós o negre violaci, a causa de la presència de melanina dissolta en aigua, que els cefalòpodes produeixen en una bossa o glàndula de la tinta i que té com a objecte ésser projectada violentament per l’embut o sifó quan l’animal es veu amenaçat; la tinta, en diluir-se en l’aigua de la mar, produeix un dens núvol de protecció que dificulta la visibilitat del depredador i permet al cefalòpode de fugir.