Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…
tupaioïdeus
Zoologia
Infraordre de primats del subordre dels lemuriformes d’uns 10-20 cm de llargada, amb la cua llarga (fins a 25 cm) i molt peluda, el cos esvelt i proveït d’un pelatge dens, el musell llarg i punxegut, les extremitats proporcionades i els dits armats d’ungles corbes.
La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale,…
tupaia
Zoologia
Nom donat a diversos primats de la família dels tupaids, de l’infraordre dels tupaioïdeus, que pertanyen als gèneres Tupaia, Dendrogale i Urogale
.
tubulària
Zoologia
Gènere de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, subordre dels gimnoblasts, de la família dels tubulàrids, que forma colònies d’uns 5-6 cm d’alçada, integrades per pòlips gastrozooides que arrenquen mitjançant llargs peduncles de la base de la colònia.
Cada pòlip presenta dues corones de tentacles És freqüent sobre les roques i molls de la zona costanera superior de les aigües dels Països Catalans
corall bord

Corall bord
Rino (CC BY-NC)
Zoologia
Briozou gimnolemat, colonial i arborescent, que recorda el corall vermell pel color i la forma.
Hom el troba en coves i parets rocalloses, amb poca claror i prop de la superfície És propi de la Mediterrània
corall vermell

Corall vermell
fabri (CC BY-NC)
Zoologia
Cnidari antozou, de l’ordre dels gorgonaris, colonial, arborescent i de color roig viu, sobre el qual destaquen els pòlips blancs i plomosos.
Típicament mediterrani, hom el troba en llocs poc illuminats, entre els 15 i els 200 metres de profunditat A Catalunya fou abundant al cap de Creus, Cadaqués, Begur, Palamós i també a les Balears Actualment han desparegut de molts llocs accesibles El seu esquelet dur és molt apreciat en joieria
corall negre

Corall negre
Jim Greenfield (CC BY-NC)
Zoologia
Gènere de cnidaris antozous, de l’ordre dels antipataris, que agrupa espècies colonials, altes, molt ramificades, que viuen sobre fons fangosos i rocallosos, dels 10 als 300 metres de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània.
El color dels pòlips és gris o rosat, mentre que l’esquelet és negre i foliaci, apreciat en joieria
corall groc

Corall groc
Stefan (CC BY-NC)
Zoologia
Cnidari antozou, de l’ordre dels madreporaris, colonial, de pòlips groguencs.
Viu en els fons rocallosos i corallígens, dels 30 metres en avall, a la Mediterrània i a l’Atlàntic