Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
cranc verd

Cranc verd
George Chernilevsky (CC0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües salabroses de les desembocadures dels rius, a les aigües pol·luïdes dels ports i a les llacunes litorals.
És un animal molt predatori que pot arribar a menjar-se els seus congèneres És comestible, però de tast poc delicat Tanmateix, en algunes regions de la península Ibèrica és força apreciat
filactolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que presenta el lofòfor en forma de ferradura i, sobre cadascun dels braços d’aquesta, una filera de tentacles interna i una altra d’externa.
L’obertura bucal va recoberta per una llengüeta o epistoma Habiten a les aigües dolces, on formen colònies homomorfes, algunes de les quals dotades de moviment Són hermafrodites, amb reproducció sexual i desenvolupament directe, o bé asexual, per la formació d’elements de resistència o estatoblasts Plumatella i Cristatella són comunes a les aigües dolces dels Països Catalans
traquilins
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous integrat per espècies que presenten només organització de medusa.
Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans
fauna litoral
Ecologia
Zoologia
Conjunt de la fauna marina que habita a les aigües costaneres.
En aquest medi les condicions ambientals presenten una variació vertical molt forta, i per això hom hi distingeix una sèrie de nivells epilitoral , per sobre del nivell de la mar, supralitoral , zona només submergida en les grans marinades, eulitoral , compresa entre els nivells de baixamar i plenamar, i sublitoral , zona permanentment submergida La fauna litoral també varia, en relació amb la natura del substrat
cranc de pinces negres

Cranc de pinces negres
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües litorals, principalment sota les pedres.
És una espècie fotòfuga, la qual cosa explica que sigui rarament vista Té les pinces de grans dimensions i generalment de color negre
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre les…
regadora de Filipines

regadora de Filipines
Zoologia
Porífer de l’ordre dels hexasteròfors, de la família dels euplectèl·lids, amb esquelet silícic transparent format per espícules espiraliformes i encaixades les unes amb les altres, que constitueixen una figura cilíndrica o d’urna.
Marina, d’aigües profundes i mars tropicals, es troba especialment a l’oceà Pacífic
cranc pelfut

Cranc pelfut
v_s_ iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de closca convexa i recoberta de pilositats aspres.
És molt freqüent a les aigües costaneres entre 10 i 3 m de profunditat Hom l’anomena també dròmia
tubulària
Zoologia
Gènere de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, subordre dels gimnoblasts, de la família dels tubulàrids, que forma colònies d’uns 5-6 cm d’alçada, integrades per pòlips gastrozooides que arrenquen mitjançant llargs peduncles de la base de la colònia.
Cada pòlip presenta dues corones de tentacles És freqüent sobre les roques i molls de la zona costanera superior de les aigües dels Països Catalans
heteròtrics
Zoologia
Ordre de ciliats de la subclasse dels espiròtrics que atenyen fins a 3 mm de longitud i presenten tot el cos ciliat.
Algunes espècies habiten a les aigües dolces, com Stentor coeruleus i Spirostomum ambiguum , i unes altres són paràsites, com Balantidium coli, paràsit intestinal de l’home