Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
glàndula suprarenal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les dues glàndules de secreció interna situades en posició retroperitoneal a la part superior de cada ronyó.
Cada glàndula es compon de dues parts distintes, des dels punts de vista embriològic i anatomofuncional la medulla i l’escorça La medulla és d’origen ectodèrmic i pertany al sistema nerviós simpàtic Secreta adrenalina i noradrenalina A l’escorça, d’origen mesodèrmic, hom distingeix tres capes la glomerular, la fascicular i la reticular, en les quals són sintetitzats els mineralocorticoides els glucocorticoides i els andrògens, respectivament
diplòpodes

Milpeus
© MC
Zoologia
Ordre de miriàpodes amb la major part dels segments dobles, és a dir, que tenen els òrgans interns i els externs duplicats a cada anell (diplosomites).
Tenen el cap diferenciat, amb ulls o sense, òrgan sensitiu de Tömösvary i un parell d’antenes la boca és força complicada La resta del cos és pràcticament uniforme El tòrax és constituït pels quatre primers segments, amb un parell de potes cadascun, excepte el primer, que és àpode L’abdomen és format per anells, cadascun dels quals té dos segments, i cada segment, dos parells de potes i d’estigmes respiratoris, com també dos parells de ganglis nerviosos i d’ostíols cardíacs La morfologia externa és variada, i la interna és la típica dels artròpodes Els sexes són diferenciats Tenen…
unípar | unípara
Zoologia
Dit de l’espècie animal que només sol parir un fill en cada cria.
unípar | unípara
Zoologia
Dit de la femella que cada vegada només fa un ou o només pareix un fill.
pogonòfors
Zoologia
Embrancament d’animals triploblàstics celomats deuterostomats de cos gran, en forma de cuc, d’una longitud entre 100 i 350 mm i sense tub digestiu.
El cos és divisible en un prosoma anterior que duu uns 200 tentacles grans i plens de cilis, un mesosoma situat darrere el prosoma, i un llarg tronc o metasoma , proveït de nombroses papilles Cada part té un sac celomàtic El sistema circulatori és tancat amb dos vasos a cada tentacle que recullen l’oxigen dissolt a l’aigua No tenen boca ni anus ni tub digestiu, llevat de quan són larves Això ha fet suposar que l’aliment és absorbit en forma de substància orgànica dissolta externament Són protegits per un tub quitinós, secretat pel mateix animal, i viuen enterrats parcialment en…
metanefridi
Zoologia
Tipus de nefridi propi dels metazous amb cavitat celomàtica.
Cada nefridi s’obre en el celoma mitjançant un embut ciliat anomenat nefròstoma
hectocòtil
Zoologia
Braç modificat o tentacle dels mascles dels cefalòpodes, que transfereix els espermatozoides, tancats dins un espermatòfor, a la cavitat pal·lial de la femella.
En el gènere Argonauta , se separa del cos del mascle i fecunda la femella, i es regenera cada vegada
tubulària
Zoologia
Gènere de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, subordre dels gimnoblasts, de la família dels tubulàrids, que forma colònies d’uns 5-6 cm d’alçada, integrades per pòlips gastrozooides que arrenquen mitjançant llargs peduncles de la base de la colònia.
Cada pòlip presenta dues corones de tentacles És freqüent sobre les roques i molls de la zona costanera superior de les aigües dels Països Catalans
adopció
Ramaderia
Zoologia
Alletament d’un lletó que no és propi.
Els ramaders de bestiar boví de llet i de carn solen comprar vedells xurmers a fi que cada vaca en criï dos, un de propi i un d’adoptat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina