Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
nematogen
Zoologia
Nom donat a diversos estadis del cicle vital dels mesozous dicièmids.
Les larves originen el nematogen fundador en entrar dins el cefalòpode que parasiten, el qual, per divisió, dóna els nematògens primaris que produeixen nous individus del mateix tipus, mitjançant una partenogènesi diploide en els sacs urinaris de l’hoste Dins aquest cicle pedogenètic hom parla també de nematògens secundaris
canana
Canana
Paul Cooper (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes de cos allargat, semblant al del calamars, amb les dues aletes laterals soldades a l’àpex del cos.
Pot atènyer fins a 1 m de longitud Neda molt de pressa i amb tant de vigor, que sovint el mateix impuls assolit el fa sortir fora de l’aigua Espècie pelàgica, viu sobre fons de sorra, i és freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic També és anomenada aluda
calamars gegant
Calamars gegant pescat la dècada dels 1980 a la badia de Bonavista, Canadà
Derek Keats (CC BY 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes semblant al calamars, el qual comprèn diverses espècies que habiten a una gran profunditat (500-1 000 m), a l’Atlàntic i, rarament, a la Mediterrània.
Poden assolir longituds de més de 15 m A l’edat mitjana donaren lloc a les llegendes del kraken o pop gegant que enfonsava les naus
calamarsó
Calamarsons
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
tinta
Zoologia
Secreció de color negrós o negre violaci, a causa de la presència de melanina dissolta en aigua, que els cefalòpodes produeixen en una bossa o glàndula de la tinta i que té com a objecte ésser projectada violentament per l’embut o sifó quan l’animal es veu amenaçat; la tinta, en diluir-se en l’aigua de la mar, produeix un dens núvol de protecció que dificulta la visibilitat del depredador i permet al cefalòpode de fugir.