Resultats de la cerca

Terme molt utilitzat en zoologia tot i la seva poca precisió Aquesta manca de precisió prové de la dificultat d’establir els límits dimensionals a partir dels quals una espècie animal pertany, sens dubte, a la macrofauna Efectivament, aquest terme s’utilitza molt fent referència a un bon nombre d’espècies animals de grans dimensions que es troben protegides amb la finalitat última d’evitar-ne l’extinció Alguns representants de la macrofauna protegida, tant marina com terrestre, són els cetacis en general, i la balena blava Balaenoptera musculus en particular, el tauró pelegrí…

Es caracteritzen per tenir el musell allargat que recorda el d’un gos, els ullals molt grossos, la cua de dimensions variables, i callositats isquiàtiques de colors vius Les extremitats són fortes i adaptades a la marxa Són terrestres i viuen, en general, en zones obertes El grup comprèn la família dels cercopitècids

És d’hàbitat terrestre i viu a les illes de corall de l’oceà Pacífic i de l’Índic S'alimenta dels cocos que despenja amb les pinces

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…

Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i…

És una espècie fotòfuga, la qual cosa explica que sigui rarament vista Té les pinces de grans dimensions i generalment de color negre

El gènere és cosmopolita, i l’èspecie B ovata és corrent a la Mediterrània És de petites dimensions 10 cm, i viu generalment aïllat o més rarament fent moles

Les del primer i el segon parell, de grans dimensions, són les úniques adaptades a la locomoció les del tercer i el quart, petites i corbades, serveixen d’òrgans prènsils

Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància filogenètica, puix…