Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Vincent Brian Wigglesworth
Zoologia
Entomòleg britànic.
Estudià medicina a Cambridge, però a partir de la realització d’un treball sobre insectes amb importància mèdica desvià la seva carrera cap a l’entomologia i fou pioner en l’estudi de la fisiologia dels insectes Fou professor a l’escola d’higiene i medicina tropical de Londres 1926-45 i més tard a Cambridge 1945-66 Publicà més de 300 articles i diversos llibres, entre els quals destaquen Insect Physiology 1934, The Principles of Insect Physiology 1939, The Physiology of Insect Metamorphosis 1954 i Insect Hormones 1970 Entrà a formar part de la Royal Society el 1939 i fou membre…
metamorfosi
Metamorfosi complexa
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l’ou, en forma larval, fins que assoleixen l’estat adult.
La metamorfosi s’esdevé en aquells animals ovípars en els quals l’ou no conté prou quantitat de vitel perquè l’embrió pugui estar-hi el temps necessari per arribar a l’estat adult, per la qual cosa l’animal inicia en forma de larva la vida lliure La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, però és molt constant i manifesta en tots els anèllids poliquets, equinoderms, molluscs, insectes, crustacis i amfibis, en alguns urocordats i en alguns peixos Les larves reben diferents noms, segons el tipus d’animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són…
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
ornitologia
Ornitologia. Coberta d’Els ocells de les terres catalanes (1956), de Joaquim Maluquer i Sostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Branca de la zoologia que estudia els ocells.
És una de les ciències naturals més desenvolupades, tant a nivell científic com d’afeccionat L’àmbit de l’ornitologia és determinat per les característiques de tota mena que presenten els ocells, l’estudi dels quals ha estat la base de progressos decisius en biologia, com és el cas de l’evolució —que Darwin deduí dels pinsans de les illes Galápagos Geospiza —, de l’etologia o ciència del comportament animal, dels mecanismes d’orientació en les migracions, etc La història paleontològica dels ocells és molt incompleta a causa de les escasses restes fòssils que n’han pervingut, fet atribuïble a…
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…