Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’…
cnidoblast
Zoologia
Cèl·lula urticant característica dels cnidaris, que té una funció ofensiva i defensiva.
Hom hi pot diferenciar, a més del nucli i el citoplasma, el cnidocist, compost d’una càpsula plena de líquid urticant i un filament que, en estat de repòs, hi va enrotllat a dins en espiral Al contacte d’un cos estrany amb el cnidocil prominència del citoplasma a la superfície de l’epiteli del cnidoblast es desenrotlla el filament i, per un forat que hi ha a l’extrem, injecta el líquid urticant a la presa o a l’atacant
cèl·lula flamígera
Biologia
Zoologia
Cèl·lula en forma d’ampolla i proveïda de cilis que forma part dels protonefridis d’alguns invertebrats.
Té una funció excretora i filtradora
clitel
Zoologia
Regió diferenciada que afecta uns quants segments del cos dels oligoquets i dels hirudinis i que consisteix en un reinflament epidèrmic degut a una multiplicació de les cèl·lules mucoses.
Té una funció glandular facilita l’acoblament i el desenvolupament dels ous És més visible en els oligoquets que en els hirudinis
aviculària
Zoologia
Individu de les colònies de briozous que recorda molt, per la forma, el cap i el bec d’un ocell.
Les aviculàries són zooides transformats que tenen la missió defensiva de la colònia les dues peces articulades de què consten, en tancar-se, poden agafar les preses Possiblement tenen, a més, una funció respiratòria i nutrícia
coanòcit
Zoologia
Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges (porífers), de les quals formen l’endoderma.
Són troncocòniques, proveïdes d’un llarg flagel voltat a la base per un collar citoplasmàtic, que és una prolongació de la part anterior de la cèllula La funció dels coanòcits és de capturar les partícules nutritives i digerir-les
bufeta natatòria
Biologia
Zoologia
Sac centrodorsal propi de molts peixos, a vegades bilobulat i sovint replegat, que pot comunicar amb el tub digestiu per mitjà del canal pneumàtic.
És plena d’aire, o d’una barreja gasosa similar a aquest La seva funció fisiològica és principalment hidroestàtica el fet d’omplir o buidar de gas aquesta bufeta modifica el pes específic del peix, que pot així mantenir-se a la profunditat òptima i en alguns casos parcialment o totalment respiratòria
cistozooide
Zoologia
Individu polipoide, present en els cormidis de les colònies dels sifonòfors, que té funció excretora.
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per…