Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
tupaioïdeus
Zoologia
Infraordre de primats del subordre dels lemuriformes d’uns 10-20 cm de llargada, amb la cua llarga (fins a 25 cm) i molt peluda, el cos esvelt i proveït d’un pelatge dens, el musell llarg i punxegut, les extremitats proporcionades i els dits armats d’ungles corbes.
La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale, Ptilocercus,…
índrids
Zoologia
Família de primats del grup dels lemuroïdeus que atenyen grans dimensions, amb el musell curt, els ulls i les orelles petits i les extremitats anteriors més curtes que les posteriors.
Són de costums arborícoles i habiten a Madagascar Hom en pot distingir tres gèneres Avahi, Propithecus i Indri
hilobàtids
Zoologia
Família de primats del grup dels catarrins antropomorfs caracteritzats per llur petita talla, la presència de callositats isquiàtiques i el gran desenvolupament dels membres superiors, que arriben a terra quan l’animal és dempeus.
De règim vegetarià i exclusivament arborícoles, habiten al SE d’Àsia i a Insulíndia Comprenen dos gèneres, coneguts amb el nom de gibons
flebobranquis
Zoologia
Ordre de la classe dels ascidiacis amb el sac branquial proveït de solcs longitudinals interns i el cos no dividit en tòrax i abdomen, com és el cas dels aplousobranquis.
Són formes lliures o colonials Inclou els gèneres Ascidia, Ciona, Diazona i Phallusia , entre altres, tots comuns a les costes dels Països Catalans
hexactinèl·lides

Hexactinèl·lides
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels porífers que comprèn esponges dotades d’un esquelet format per espícules megascleres silíciques del tipus hexactina triaxona, soldades o disposades en forma de xarxa.
Inclou formes primitives, d’organització i grandària considerables, com els gèneres Leucon que habita al Pacífic i a l’Índic a molta profunditat i Euplectella
heteronemertins
Zoologia
Ordre de nemertins de la subclasse dels anoploides, caracteritzats pel fet de presentar tres capes musculars a la paret del cos, l’externa i la interna de fibres musculars longitudinals i la mitjana de fibres anulars.
Presenten les glàndules en paquet enfonsades en els teixits subepidèrmics Inclou nombrosos gèneres i espècies marins, alguns dels quals són comuns a la zona litoral dels Països Catalans
haplosclerines
Zoologia
Ordre de la classe de les demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per megascleres, apuntades pels dos extrems amb espongina o sense i microscleres.
Inclou els gèneres Spongilla , que habita a les aiguës dolces, i Chalina , que habita a les marines Són comunes als rius i a les costes dels Països Catalans
pelobàtids
Zoologia
Família d’anurs de l’ordre dels anomocels, de cos arrodonit, estern format per dues meitats cartilaginoses que cavalquen l’una sobre l’altra, apòfisi transversa de la vèrtebra sacra força dilatada, les primeres vuit vèrtebres procèliques i el sacre fusionat al còccix, pupil·la vertical i dents a la mandíbula superior solament.
Inclou espècies difoses per tot l’hemisferi septentrional i per l’arxipèlag malai, distribuïdes en uns quants gèneres, entre els quals destaca Pelobates , amb els gripaus d’esperons, i Pelodytes
quelonídids
rèptil queloni quelonídid: tortuga babaua (Caretta caretta)
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors amb l’escut cobert de grans plaques juxtaposades o imbricades, potes grosses i adaptades a la natació, dits envoltats de pell i armats amb fortes ungles, coll poc retràctil, cap gros i fort i cua curta.
Inclou alguns gèneres propis de mars tropicals i temperades, entre els quals destaquen Caretta , amb l’espècie Ccaretta tortuga babaua, Chelonia , amb Chmydas tortuga franca i Eretmochelys , amb Eimbricata carei
dibranquis
Zoologia
Subclasse de cefalòpodes caracteritzada perquè els seus representants tenen solament un parell de brànquies.
Hom inclou en aquesta subclasse tots els gèneres de cefalòpodes actuals, a excepció de Nautilus Hom divideix els dibranquis en dos ordres, decàpodes i octòpodes, segons que tinguin deu braços o vuit, respectivament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina