Resultats de la cerca

Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma…

Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les…

És un animal de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l’aliment entre la terra o entre les deixalles té els ulls petits i les orelles grosses La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs les cerres, i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa la cansalada Des de l’antiguitat ha estat un animal molt utilitzat per la seva carn i el seu cuir, bé que algunes religions, com la islàmica i l’hebraica, en…

Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre

Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…