Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tupaioïdeus
Zoologia
Infraordre de primats del subordre dels lemuriformes d’uns 10-20 cm de llargada, amb la cua llarga (fins a 25 cm) i molt peluda, el cos esvelt i proveït d’un pelatge dens, el musell llarg i punxegut, les extremitats proporcionades i els dits armats d’ungles corbes.
La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale, Ptilocercus,…
pilidi
Zoologia
Larva ciliada dels nemertins.
Té aspecte de casc cònic revestit de cilis i proveït a la base de dos lòbuls simètrics en forma d’orella
lucernàries
Zoologia
Ordre de meduses que tenen forma de calze i es fixen al substrat mitjançant un disc adhesiu.
L’ombrella, amb la concavitat cap amunt, té una vora amb vuit lòbuls, cadascun dels quals té manyocs de tentacles Tenen la boca quadrada, amb quatre lobulacions petites El gènere més conegut és Lucernaria
nècora

Nècora
Wikimedia Commons (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids, que ateny uns 28 cm de llargària i 35 cm d’amplada, de color variable, que pot tenir unes taques més clares.
Té el front llis, sense dents ni lòbuls Es troba a tota la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic nord els exemplars de la Mediterrània tenen més pilositat que els de la mar Cantàbrica És comestible
bipinnària
Zoologia
Larva planctònica típica dels equinoderms asteroïdeus.
Té forma triangular i és còncava ventralment, amb dues bandes ciliades sinuoses, una de preoral i una altra de circumoral les vores de la depressió ventral originen lateralment uns lòbuls allargats i simètrics En alguns asteroïdeus la larva bipinnària experimenta directament la metamorfosi i roman pelàgica, mentre que a la resta dels asteroïdeus es transforma en una altra larva, la braquiolària
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
acàlef cresp
Zoologia
Gran medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses, d’uns 40 cm de diàmetre, amb els lòbuls bucals molt desenvolupats.
Generalment va acompanyada de sorells petits, que es refugien sota la umbella en cas de perill Abundant durant l’estiu
papil·la anal
Zoologia
En alguns artròpodes, cadascun dels lòbuls abdominals, situats a la vora de l’orifici de posta dels ous, damunt del qual hi ha l’anus.
terebratulina
Zoologia
Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids, amb els braços tentaculars disposats en dos lòbuls laterals, els tentacles o lofòfor branquial curt, la closca allargada en forma oval i ornada amb costelles fines i granuloses.
D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans