Resultats de la cerca

Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les regions…

Marina, d’aigües profundes i mars tropicals, es troba especialment a l’oceà Pacífic

Inclou l’espècie Craspedacusta sowerby i el gènere Limnocnida , d’aigua dolça, i el gènere Lyriope sp , d’aigua marina

Estudiós de la fauna marina, fou el primer a descriure la forma de reproducció de les meduses, amb l’alternança de generacions sexuades i asexuades

La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça

Fill de Jordi Rubió i Balaguer Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona Fou director de l’Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l' Institut d'Investigacions Pesqueres  1961-86 Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera Autor, entre altres, de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes 1971, Recolección y primera descripción de esponjas 1973, Contribución a la fauna de esponjas del litoral catalán 1981 També és coautor de La pesca en España I Cataluña 1955

En aquest medi les condicions ambientals presenten una variació vertical molt forta, i per això hom hi distingeix una sèrie de nivells epilitoral , per sobre del nivell de la mar, supralitoral , zona només submergida en les grans marinades, eulitoral , compresa entre els nivells de baixamar i plenamar, i sublitoral , zona permanentment submergida La fauna litoral també varia, en relació amb la natura del substrat

Baixa al fons per transformar-se en adult

Terme molt utilitzat en zoologia tot i la seva poca precisió Aquesta manca de precisió prové de la dificultat d’establir els límits dimensionals a partir dels quals una espècie animal pertany, sens dubte, a la macrofauna Efectivament, aquest terme s’utilitza molt fent referència a un bon nombre d’espècies animals de grans dimensions que es troben protegides amb la finalitat última d’evitar-ne l’extinció Alguns representants de la macrofauna protegida, tant marina com terrestre, són els cetacis en general, i la balena blava Balaenoptera musculus en particular, el tauró pelegrí…

Inclou formes microscòpiques de 0,1 a 1,5 mm de llargada i amb el cos en forma de cilindre o ampolla acabat en dos extrems perfectament diferenciats, el cefàlic, separat de la resta del cos per una estrangulació i proveït de boca, cilis i pèls sensorials, i el caudal, amb l’anus i dos apèndixs terminals digitiformes La superfície del cos és revestida d’una cutícula proveïda d’espines sovint corbades i amb cilis de la cara ventral L’aparell excretor presenta dos nefridis, i l’aparell nerviós, dos ganglis cefàlics i un parell de cordons longitudinals Són hermafrodites o bé unisexuals en algunes…