Resultats de la cerca

L’espècie A damicornis és de color daurat i de forma ramificada pot atènyer fins a un metre d’altura viu en fons de corall o en parets rocoses ombrívoles L’espècie A verrucosa és similar a l’anterior i serveix de suport a una anemone incrustant

Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior

Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries

Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm

Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme, i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura…

Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…

Viu en ramats i habita a l’Àfrica oriental especialment a les planes de Somàlia i d’Etiòpia