Resultats de la cerca

Es caracteritzen per tenir el musell allargat que recorda el d’un gos, els ullals molt grossos, la cua de dimensions variables, i callositats isquiàtiques de colors vius Les extremitats són fortes i adaptades a la marxa Són terrestres i viuen, en general, en zones obertes El grup comprèn la família dels cercopitècids

Té el cap petit, amb el musell prominent, inflat a la punta Les banyes, d’uns 6 cm, són negres i tenen la base anellada El pelatge varia segons les espècies i és d’un gris falb a les parts superiors del cos i blanc o groc a les inferiors Habita les planures i zones muntanyoses de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia

El pelatge del dors és vermell, i el del ventre és blanquinós a la boca hi ha bosses cutànies té callositats i tuberositats isquiàtiques normalment desenvolupades, cara allargada i musell apuntat Són diürns, preferentment herbívors i gregaris, amb grups comandats per mascles vells Habiten als límits de la selva i de les sabanes L’àrea de distribució va des del sud de Mauritània i el Senegal fins al Sudan, i hom en troba en una gran part de l’Àfrica oriental

D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar

Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries

Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial

Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…

Tenen el cos massís i subcilíndric, el cap molt gros, les aletes pectorals curtes i l’aleta dorsal molt curta o absent, amb boca a la part inferior del cap i amb la mandíbula inferior reduïda i sense arribar a l’extrem del musell A la mandíbula superior gairebé no hi ha dents, mentre que a la inferior n'hi sol haver de 7 a 30 parells Davant el crani i sota la pell del cap hi ha una enorme bossa, que conté una gran quantitat d’un oli especial, anomenat esperma Comprèn la família dels gèneres Kogia i Physeter , amb una espècie cadascuna, el catxalot pigmeu K breviceps i el…

L’aleta dorsal és punxeguda com una falç i de mida reduïda, i les aletes pectorals fan uns 60 cm de llargària i 20 d’amplada El cap és petit i acaba en un musell en forma de bec d’uns 15 cm Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de cor, i al costat hi ha les obertures auriculars La mandíbula té de 80 a 100 dents petites i esmolades de pocs millímetres de diàmetre És de color negre blavós per la part superior del cos, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses Animal de vida gregària, conviu en grups de 10 a més de 100 individus Les moles de…

El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…