Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
polit becfí
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és semblant al becut, però té el bec més curt i taques cordiformes a les parts inferiors.
És més nòrdic que el becut i d’aparició accidental als Països Catalans
calamars gegant
Calamars gegant pescat la dècada dels 1980 a la badia de Bonavista, Canadà
Derek Keats (CC BY 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes semblant al calamars, el qual comprèn diverses espècies que habiten a una gran profunditat (500-1 000 m), a l’Atlàntic i, rarament, a la Mediterrània.
Poden assolir longituds de més de 15 m A l’edat mitjana donaren lloc a les llegendes del kraken o pop gegant que enfonsava les naus
corall bord
Corall bord
Rino (CC BY-NC)
Zoologia
Briozou gimnolemat, colonial i arborescent, que recorda el corall vermell pel color i la forma.
Hom el troba en coves i parets rocalloses, amb poca claror i prop de la superfície És propi de la Mediterrània
corall vermell
Corall vermell
fabri (CC BY-NC)
Zoologia
Cnidari antozou, de l’ordre dels gorgonaris, colonial, arborescent i de color roig viu, sobre el qual destaquen els pòlips blancs i plomosos.
Típicament mediterrani, hom el troba en llocs poc illuminats, entre els 15 i els 200 metres de profunditat A Catalunya fou abundant al cap de Creus, Cadaqués, Begur, Palamós i també a les Balears Actualment han desparegut de molts llocs accesibles El seu esquelet dur és molt apreciat en joieria
corall groc
Corall groc
Stefan (CC BY-NC)
Zoologia
Cnidari antozou, de l’ordre dels madreporaris, colonial, de pòlips groguencs.
Viu en els fons rocallosos i corallígens, dels 30 metres en avall, a la Mediterrània i a l’Atlàntic
trencanous
trencanous
Magnus Lindberg (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de 32 cm, que és de color castany fosc amb llistes de taques blanques.
S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus
potto
Potto
Olliewearn iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Primat de l’infraordre dels lorisoïdeus, de la família dels lorísids, d’uns 35 cm de llargada, tret de la cua, que assoleix 5-10 cm, de cos massís, pelatge terrós grisenc o terrós rogenc fosc, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses molt desenvolupades, i cap arrodonit amb els ulls grossos i el musell una mica sortint.
Arborícola, s’enfila fàcilment pels arbres, bé que amb moviments molt lents Nocturn i insectívor, es nodreix també de petits vertebrats Habita a les selves de l’Àfrica equatorial
beisa
Beisa
mattluizza iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Antílop (ateny un metre d’alçada a la creu) de la subfamília dels antilopins, amb les banyes anellades i llargues i el pelatge de color gris al dors i blanc al ventre, amb franges negres, al cap i a les extremitats.
Viu en ramats i habita a l’Àfrica oriental especialment a les planes de Somàlia i d’Etiòpia
cranc vellutat
Cranc vellutat
Ondřej Radosta (CC BY-NC)
Zoologia
Cranc caracteritzat per tenir el cos de color vermell i recobert d’una pilositat que té aspecte de vellut.
Habita a les cavitats de les grans esponges i a les masses d’algues calcàries dels fons corallins
tórtora turca
Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central