Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
domesticació
Zoologia
Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.
Aquest procés és degut als interessos humans d’obtenir d’espècies salvatges aliment, servei, companyia, vestit, etc, i començà ja fa almenys onze mil anys hom ha trobat restes d’ovins d’aquest període en una cova al nord d’Iraq Les diferents races d’una espècie domèstica provenen sempre d’una espècie salvatge, la qual pot haver estat transformada en domèstica a diferents punts de la terra El procés de domesticació es caracteritza per la modificació de les condicions fisiològiques, per modificacions fenolipídiques i per modificació de la selecció per cria artificial Així es crea una evolució…
valona
Valona
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 20 cm, que és semblant a la xivita, però amb les parts superiors més pàl·lides i castanyes.
Habita als maresmes de l’Europa septentrional i hiverna a Àfrica i a l’Àsia meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
titella
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, semblant a la piula però amb les parts superiors d’un color groc verdós, les inferiors blanquinoses i el pit més llistat.
Habita al centre i nord d’Europa i hiverna al nord d’Àfrica i al sud de la península Ibèrica És comú als Països Catalans com a ocell de pas durant les migracions
xatrac gros
Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
territ variant
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 18 cm, que és de color bru rogenc tacat de negre, amb el ventre blanc i una grossa taca negra al baix pit.
A l’hivern, és gris brunenc amb el ventre blanc Habita a la meitat N d’Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú a l’hivern i ocell de pas durant les migracions, als Països Catalans
territ becllarg
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 19 cm, que és de color roig brunenc viu, amb el pili i les parts superiors tacats de castany i negre, i té el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall.
A l’hivern, les parts superiors són grisenques i les inferiors blanquinoses amb el pit brunenc Habita a la tundra siberiana i hiverna al S d’Àfrica, a l’Índia, Malàisia, Austràlia i Nova Zelanda És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i hivernant escàs a les Illes
bufeta biliar
Biologia
Zoologia
Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.
El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar
verms
Zoologia
Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
Comprenia animals tan diferents com els equinoderms, molluscs, briozous, platihelmints, anèllids, etc Més tard aquest tàxon fou reduït als invertebrats amb aspecte de cuc, i en foren exclosos, per tant, els equinoderms, molluscs, rotífers, braquiòpodes, endoproctes i altres petits grups Actualment hom no reconeix aquest grup, atès que les semblances són degudes a convergència, i no pas a afinitats filètiques
hemolimfa
Biologia
Zoologia
Fluid del celoma d’alguns invertebrats que hom ha comparat —erròniament— amb la sang i la limfa dels organismes superiors.
En els insectes és de color verdós o groguenc i no pas vermell ja que no té hemoglobina i, per tant, ni transporta oxigen ni intervé pràcticament en el sistema respiratori, sinó que té com a funcions principals l’emmagatzematge i el transport d’aigua i de substàncies nutritives per tot el cos, la destrucció de cèllules estranyes i la de servir de vehicle dels productes de rebuig fins als tubs de Malpighi, on són absorbits