Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
piula dels arbres
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 15 cm, que és semblant a la piula però amb el pit groguenc i més llistat.
Habita a tot Europa, llevat del litoral mediterrani, i hiverna a l’Àfrica tropical És migratori als Països Catalans
fumarell negre

Fumarell negre
© Maggie Smith
Zoologia
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, el cap i el clatell negres, la resta de les parts superiors d’un gris blavenc fosc, les parts inferiors d’un gris pissarra, més pàl·lid a les ales, i les plomes de sota la cua de color blanc; el bec és negre i les potes són vermell fosc.
Habita al centre i a l’est d’Europa i al sud-est de la península Ibèrica, i hiverna a l’Àfrica tropical als Països Catalans és comú a la zona de l’Ebre
xatrac gros

Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
viuda
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells passeriformes, de la família dels ploceids, caracteritzats pels costums parasitaris en la nidificació, ja que les femelles ponen els ous als nius d’altres ocells passeriformes de la família dels estríldids.
Els mascles a l’època del zel es guarneixen amb un brillant plomatge nupcial Inclou unes poques espècies de l’Àfrica tropical, entre les quals destaquen la viuda del paradís Vparadisea , d’uns 38 cm de llargada, els mascles de la qual tenen el cap negre, la viuda règia Vregia i la viuda dominicana Vmacroura
tàntal africà

Tàntal africà
© Xevi Varela
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, de 100 cm, que és blanc, amb les rèmiges i la cua negres.
No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional
delfínids

Dofí
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Família de cetacis odontocets que, pel nombre dels seus representants, és la més important de totes.
Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles
còlob
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinomorfs de la família dels cercopitècids, de formes esveltes i cua molt llarga.
Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial
antílop negre
antílop negre
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop d’uns 80 cm d’alçada, amb la cua molt curta.
Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts
Vincent Brian Wigglesworth
Zoologia
Entomòleg britànic.
Estudià medicina a Cambridge, però a partir de la realització d’un treball sobre insectes amb importància mèdica desvià la seva carrera cap a l’entomologia i fou pioner en l’estudi de la fisiologia dels insectes Fou professor a l’escola d’higiene i medicina tropical de Londres 1926-45 i més tard a Cambridge 1945-66 Publicà més de 300 articles i diversos llibres, entre els quals destaquen Insect Physiology 1934, The Principles of Insect Physiology 1939, The Physiology of Insect Metamorphosis 1954 i Insect Hormones 1970 Entrà a formar part de la Royal Society el 1939 i fou membre…
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…