Resultats de la cerca
Es mostren 6352 resultats
Laberint d’Horta
Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
màquina
Electrònica i informàtica
Maquinari, especialment quan no inclou els elements de connexió i el cablatge dels ordinadors.
interactiu | interactiva
Electrònica i informàtica
Que és concebut a la manera d’un diàleg entre màquina i usuari (o una altra màquina).
taca catòdica
Electrònica i informàtica
En un tub de gas amb càtode d’arc, part lluminosa de la superfície del càtode on és concentrada l’emissió electrònica.
xiulet
Electrònica i informàtica
So agut i continu produït en els amplificadors, els receptors, etc, per diverses causes, molt variables.
xarxa en bucle
Electrònica i informàtica
Xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l’energia pot ésser fornida indistintament en l’un o l’altre sentit.
xarxa d’ordinadors
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica que consta de dos o més ordinadors interconnectats (teleinformàtica).
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic