Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
màquina
Electrònica i informàtica
Maquinari, especialment quan no inclou els elements de connexió i el cablatge dels ordinadors.
interactiu | interactiva
Electrònica i informàtica
Que és concebut a la manera d’un diàleg entre màquina i usuari (o una altra màquina).
taca catòdica
Electrònica i informàtica
En un tub de gas amb càtode d’arc, part lluminosa de la superfície del càtode on és concentrada l’emissió electrònica.
xiulet
Electrònica i informàtica
So agut i continu produït en els amplificadors, els receptors, etc, per diverses causes, molt variables.
xarxa en bucle
Electrònica i informàtica
Xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l’energia pot ésser fornida indistintament en l’un o l’altre sentit.
xarxa d’ordinadors
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica que consta de dos o més ordinadors interconnectats (teleinformàtica).
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
xacona
Música
Dansa i ball
Composició instrumental, apta a ésser ballada, inspirada en la dansa homònima, que aparegué al segle XVII, anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.
Entre els clàssics, fou conreada per CMonteverdi, GFrescobaldi, JSBach, JPhRameau, etc