Resultats de la cerca
Es mostren 6227 resultats
observatori Palomar
Astronomia
Observatori astronòmic situat a 180 km al NE de San Diego (Califòrnia), en el Mount Palomar, a 1 710 m d’altitud.
Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les galàxies exteriors, la…
màquina
Electrònica i informàtica
Maquinari, especialment quan no inclou els elements de connexió i el cablatge dels ordinadors.
interactiu | interactiva
Electrònica i informàtica
Que és concebut a la manera d’un diàleg entre màquina i usuari (o una altra màquina).
taca catòdica
Electrònica i informàtica
En un tub de gas amb càtode d’arc, part lluminosa de la superfície del càtode on és concentrada l’emissió electrònica.
xiulet
Electrònica i informàtica
So agut i continu produït en els amplificadors, els receptors, etc, per diverses causes, molt variables.
xarxa en bucle
Electrònica i informàtica
Xarxa de distribució formada completament o principalment per circuits formant bucles o anells, els dos extrems dels quals són alimentats per la mateixa font, de manera que l’energia pot ésser fornida indistintament en l’un o l’altre sentit.
xarxa d’ordinadors
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica que consta de dos o més ordinadors interconnectats (teleinformàtica).
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic