Resultats de la cerca

A causa del poc dopatge de la zona i , la majoria del potencial aplicat al díode recau en aquesta regió, la qual dóna lloc a una característica intensitat-voltatge molt interessant, tant en el cas de polarització directa com en el cas de polarització inversa a baixes freqüències es comporta de forma similar a una junció p-n, però a altes freqüències es comporta com una resistència variable Per raó d’aquestes especials característiques, el díode pin té un gran nombre d’aplicacions, sobretot en circuits de microones

Les característiques de cadascuna d’elles color, intensitat, etc, després d’ésser digitalitzades, poden ésser tractades informàticament per a donar origen a una imatge transformada de l’original imatgeria

Hom la mesura com la relació entre la densitat de corrent anòdic i la tensió de l’ànode El seu valor depèn essencialment de la configuració geomètrica dels elèctrodes

Cal distingir entre permitivitat absoluta i relativa La permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament D i la intensitat de camp elèctric E hom la representa per ε, o sia, ε = D/E La permitivitat del buit val ε 0 = 8,859 × 10 - 1 2 F/m La permitivitat relativa és la relació entre l’absoluta i la del buit, o sia ε=ε/ε 0 La permitivitat és anomenada també constant dielèctrica

Hom parla també sovint de la perditància d’un condensador, com a mesura de les fugues del dielèctric

El pèntode constitueix una millora de tètrode, perquè en afegir-hi la reixa supressora, hom aconsegueix de suprimir l’emissió secundària de l’ànode per a valors baixos de la tensió anòdica Els pèntodes es caracteritzen pel fet de posseir un valor molt elevat de llur resistència interna r i i de llur factor d’amplificació μ