Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
bateria nuclear
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Generador que converteix directament en electricitat l’energia cinètica dels electrons (partícules) emesos per una font radioactiva (per exemple estronci-90).
Produeix intensitats de l’ordre del microamper amb diferències de potencial de 10 000 a 100 000 volts
bateria flotant
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Bateria d’acumuladors destinada a alimentar un circuit en el qual l’alimentació normal pot fallar.
Hom aplica als seus borns la tensió necessària per a mantenir-ne l’estat de càrrega aproximadament constant
bateria
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Conjunt d’aparells, de màquines, de dispositius, etc, similars, disposats l’un al costat de l’altre i generalment connectats de manera que se sumin llurs accions.
banya
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les petites antenes que hom disposa encarades sobre dos conductors elèctrics entre els quals pot encebar-se un arc.
Són emprades correntment per a protegir els aïlladors de cadena
banc de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de tota la informació processable per un sistema informàtic, especialment quan es refereix a una realitat o aplicació concreta i relativament exhaustiva.
baixa freqüència
Electrònica i informàtica
En sentit general, dit de la freqüència del corrent altern emprat generalment, per oposició a l’alta freqüència, emprada en les transmissions radiofòniques.
Hom acostuma a representar-la per BF
avanç de fase
Electrònica i informàtica
Diferència de fase entre dues magnituds sinusoidals de la mateixa freqüència quan hom pren la segona com a referència.
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els interns Una…
identificació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Deducció del model matemàtic d’un sistema a partir de les mesures de la resposta a uns determinats senyals (esglaó, impuls, sinusoide, soroll blanc).
El seu objectiu és facilitar la predicció del comportament del sistema com a resposta a d’altres entrades El problema de la identificació pot ésser considerat com el dual del control amb el qual apareix simultàniament hom no pot controlar adequadament un sistema les característiques del qual no són conegudes prèviament o almenys durant el control La condició per a una identificació completa del model d’estat és l'observabilitat Els experiments poden fer-se on-line superposats al funcionament normal del sistema dins la línia de producció o off-line separant prèviament el sistema de la línia de…