Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
rectificació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
Hom pot suprimir simplement una de les dues alternances rectificació de mitja ona o bé canviar-ne de signe una de les dues i deixar l’altra tal qual rectificació d’ona completa En el primer cas i per a un corrent monofàsic és utilitzat un sol rectificador, mentre que per al segon en són necessaris dos i un transformador amb presa intermèdia o bé quatre muntatge en pont de Graetz Per a corrents trifàsics són emprats diversos muntatges en estrella, en doble estrella, en pont , que necessiten 3 o 6 rectificadors En el cas de sistemes hexafàsics en són necessaris 6 o 12, i en els…
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor determinat de t Un senyal…
monitor
Electrònica i informàtica
Aparell per a visualitzar imatges per mitjà d’una pantalla, emprat especialment en TV o en els ordinadors.
Els monitors poden ésser monocroms o de color Correntment es basen en un tub de raigs catòdics TRC, amb deflexió electromagnètica i control de la lluminositat del feix electrònic En els de color, el tub té tres canons electrònics en línia i hi ha un control de la intensitat lluminosa de cada canó per separat Aquests tres canons corresponen als tres colors primaris vermell R, verd G i blau B Si el monitor permet les tres entrades individuals exteriorment es tracta d’un monitor del tipus RGB, més utilitzat en informàtica que en TV Els monitors per a ordinadors són anàlegs als de TV, amb algunes…
extranet
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica integrada per diverses intranets connectades a internet per mitjà d’un servidor web d’accés restrictiu.
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els…
autoconducció
Electrònica i informàtica
Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense trobar-se unit al circuit que l’origina.
El camp produeix unes forces electromotrius al conductor que són causa de corrents al seu interior amb l’escalfament corresponent Els corrents que es produeixen en el nucli d’un transformador, reactància, electroimant, etc, reben el nom de corrents de Foucault En la indústria hom aplica l’autoconducció mitjançant corrents d’alta freqüència, per a l’obtenció d’un tremp superficial en les peces d’acer a causa de l’efecte Kelvin els corrents circulen només per una capa molt prima a la superfície, que és la que escalfen i, per consegüent, la que resta trempada En medicina, i també per …
cibercultura
Sociologia
Electrònica i informàtica
Cultura que es desenvolupa mitjançant les noves tecnologies de la informació i les comunicacions o, en un sentit més ampli, cultura dins del ciberespai.
L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’expressió La…
consola
Electrònica i informàtica
Perifèric per mitjà del qual l’operador es comunica directament amb el sistema (en particular, amb el sistema operatiu).
Sol constar d’un teclat, d’una impressora de caràcters i d’una pantalla
circuit
Electrònica i informàtica
En la transmissió de dades, mitjà de transmissió entre dues estacions terminals que pot operar en els dos sentits.