Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
llum
Electrònica i informàtica
Aparell d’il·luminació destinat a repartir, filtrar o transformar la llum de les làmpades, i que comprèn, a més, tots els elements necessaris per a fixar i protegir les dites làmpades, ultra els dispositius de connexió al circuit d’alimentació.
Segons llur constitució, forma, destinació, etc, els llums poden ésser de diferents tipus, que hom designa genèricament com a llums de sostre, de peu, de taula, de paret, etc, bé que correntment reben diversos noms concrets, com aranya, aplic, globus, canelobre, fanal, projector, focus , etc
llum natural
Electrònica i informàtica
Llum emesa per una font lluminosa natural.
La més corrent i útil és la que prové del Sol, que hom anomena també llum solar o de dia , i que segons l’hora del dia rep diferents noms, com llum de l’alba, crepuscular , etc Unes altres llums naturals són la llum de la lluna i la dels estels
llum indirecta
Electrònica i informàtica
Llum que arriba a l’objecte il·luminat després d’ésser difosa o reflectida.
llum directa
Electrònica i informàtica
Llum procedent del focus lluminós sense reflexions ni difusions intermèdies.
llum blanca
Electrònica i informàtica
Física
Llum que no produeix cap sensació de color definit; és una llum policromàtica més o menys semblant a la llum solar.
Per tal de fixar exactament aquest tipus de llum, han estat determinats per la CIE diferents patrons de llum blanca Així, hom la defineix com aquella en què les coordenades de cromatisme x, y, z són iguals, és a dir x = y = z = 1/3 color, o com la que posseeix les mateixes característiques colorimètriques que la corresponent a l’espectre equienergètic També han estat fixats tres patrons internacionals, dits A, B i C , que estableixen unes llums d’una temperatura de color de 2 854, 4 800 i 6 500°K, respectivament
llistat
Electrònica i informàtica
Document produït per la impressora en paper continu.
llista
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual cada element pot contenir (a més dels operands o de les intruccions) punters cap a d’altres elements, informació sobre ell mateix (per exemple, el nombre de posicions que ocupa) i informació sobre la relació de l’element amb d’altres elements de l’estructura.
Cada llenguatge de programació defineix detalladament el seu propi concepte de ‘llista’ Les llistes es fan servir sovint quan l’emmagatzematge seqüencial d’elements no és aplicable o convenient
lliscament
Electrònica i informàtica
En una màquina elèctrica asíncrona, relació entre la diferència de la velocitat de sincronisme nf i la del rotor n, i la de sincronisme nf del camp magnètic de l’estator.
El lliscament és, doncs, s = n f -n / n f