Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
localitzador uniforme de recursos
Electrònica i informàtica
Adreça que indica la localització d’un fitxer o d’un directori a internet i que permet d’accedir-hi.
Els URL són un tipus d’URI Uniform Resource Identifier , que és el terme genèric amb què s’identifiquen els noms i adreces d’objectes a internet El terme fou desenvolupat per Tim Berners-Lee i el grup de treball URI de la IETF Internet Engineering Task Force Un URL permet localitzar un recurs i així poder accedir-ne, modificar-ne, actualitzar-ne o substituir-ne el contingut El format dels URL depèn del context on s’emprin i s’especifica en el document RFC 1738 del 1994 En el cas dels WWW, sol tenir tres parts La primera indica el mètode o protocol d’accés al recurs La segona és l’adreça IP…
wiki
Electrònica i informàtica
Lloc web de col·laboració en què cada internauta visitant pot participar en la redacció del seu contingut.
El terme “wiki” prové del hawaià wiki wiki , que vol dir ‘ràpid’ Un lloc wiki ofereix una interfície de treball simple, que es converteix en una eina efectiva per a l’escriptura en collaboració Per això els llocs wiki cada vegada són més utilitzats en empreses i comunitats com a webs i intranets més econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement També hi ha molts projectes oberts al públic en general, que són accessibles per a tothom que disposi de connexió a internet i que permeten fer edicions, amb filtre previ o sense El lloc wiki més conegut a la xarxa és la Wikipedia…
dades obertes
Electrònica i informàtica
Nom que reben els conjunts de dades consultables i utilitzables sense restriccions pels usuaris.
El concepte de dades obertes neix sobretot de la difusió d’ internet com a eina d’informació i comunicació universals, ja que, anteriorment, tot i que teòricament l'accés a la informació era possible, en la pràctica era molt restringit per limitacions tècniques Les dades obertes pertanyen a diversos àmbits un dels més destacats és el del govern i l'Administració pública Bé que no sempre són accessibles universalment, hi ha una acusada propensió a exigir que ho siguin, apellant als drets dels contribuents, al reforçament de la transparència i al control dels governants La…
llibre digital
Electrònica i informàtica
Publicació que es difon en format digital, i que, per tant, necessita d’un dispositiu electrònic per a ser llegida.
Sovint el llibre digital és anomenat llibre electrònic , si bé és una denominació que porta a confusió Com que el suport que conté la informació ja no és el paper, el llibre digital pot ésser emmagatzemat en diferents suports digitals, com ara un disc dur, disquet, CD-ROM, memòria externa, etc, i distribuït per diversos canals, com ara internet Els continguts en format digital es poden llegir sobre qualsevol dispositiu que tingui pantalla, memòria i un programa de lectura, per tant es poden llegir sobre ordinadors personals, telèfons mòbils, agendes personals, consoles per a videojocs, i…
informàtica al núvol
Electrònica i informàtica
Organització d’un sistema informàtic en què l’usuari fa ús de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades allotjats en servidors externs accessibles a través d’internet.
Els serveis a la xarxa que han tingut més ressò i han donat a conèixer el concepte d’informàtica al núvol han estat productes com Google Apps, iCloud, iTunes, Microsoft Live, CloudApp, Photoshop Express, Dropbox, Box, Prezi, entre molts altres que proporcionen gran diversitat de serveis i emmagatzematge a la xarxa, i que s’ofereixen en modalitats gratuïtes i de pagament, o en alguns casos en versions educatives
base de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent, i accessibles des de més d’un programa o aplicació, de manera que qualsevol d’elles pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l’estructura del conjunt ni les altres dades.
La propietat fonamental d’una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base Hom distingeix entre la independència lògica i la independència física de les dades La primera significa que és possible de modificar l’estructura lògica de les dades sense que calgui canviar cap dels programes que fan servir la base La independència física de les dades vol dir que és possible de…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries…