Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bits per segon
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del flux d’informació que circula pel canal d’un sistema de comunicació.
Coincideix amb la velocitat de modulació de la informació en Bd bauds, quan amb cada impuls de modulació es proporciona un bit d’informació
angle elèctric
Electrònica i informàtica
Distància angular mesurada al voltant de l’induït o de l’entreferro en una màquina elèctrica heteropolar, expressada en unitats angulars relatives i referides al pas polar.
Hom estableix per definició que un pas polar correspon a un angle elèctric de 180°, perquè aquest és l’angle existent entre els vectors de les fem induïdes en dos pols consecutius En una màquina bipolar, per tant, l’angle elèctric coincideix amb l’angle geomètric, però en una màquina multipolar, és igual al producte de l’angle geomètric pel nombre de parells de pols
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels quals …
signatura electrònica
Electrònica i informàtica
Procediment que garanteix la identitat del signatari d’un document electrònic i que el seu contingut no ha estat manipulat.
L’algorisme més emprat s’anomena DSA Digital Signature Algorithm i es basa en l’ús de la criptografia de clau asimètrica i en les funcions resum o hash Signar un document significa obtenir-ne el hash i encriptar aquest hash amb la clau privada del signatari El document original, juntament amb el hash encriptat, s’envia al destinatari Per a verificar la signatura, el destinatari desencripta el hash amb la clau pública del signatari i obté el hash novament a partir del document si el hash obtingut del document coincideix amb el de la desencriptació, el document no ha estat…
sintonia
Electrònica i informàtica
Situació consistent en el fet que la freqüència de ressonància d’un circuit sintonitzat coincideix amb la del senyal aplicat.
En els aparells receptors l’ajust de sintonia permet d’obtenir la resposta màxima i és fet mitjançant un botó de sintonia que acciona un condensador variable dit de sintonia A vegades hi ha, a més, botó de sintonia fina , que permet l’ajust amb més facilitat i més precisió
àmbit de visibilitat
Electrònica i informàtica
Conjunt de situacions, en un programa, en què s’aplica una determinada definició o declaració.
La visibilitat d’una declaració defineix el conjunt de situacions en què la declaració té efecte, mentre que la visibilitat d’una definició defineix el conjunt de situacions en què l’objecte definit existeix com a tal Es diu que una declaració o una definició és visible quan s’està en una de les situacions de l’àmbit de visibilitat d’aquesta declaració o definició A part de la visibilitat, cal tenir en compte l' accessibilitat un objecte o una declaració visible pot no ser accessible a causa de l’existència, en la mateixa situació, d’una altra declaració o una altra definició visible que l’…
freqüència de tall
Electrònica i informàtica
En un filtre, freqüència per a la qual la magnitud de sortida (per exemple tensió) sofreix una atenuació de tres decibels, és a dir, que el valor de la magnitud coincideix amb el seu valor màxim dividit per
.
electroestàtica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les interaccions entre les càrregues elèctriques en repòs.
Històricament, fou la part de l’electricitat que es desenvolupà primer Així, l’electrització per fricció de certes substàncies vidre, ambre, etc fou ja coneguda pels grecs, però no fou fins al Renaixement que aquests fenòmens començaren a ésser estudiats científicament i a tenir aplicació pràctica Un cos és en estat neutre si el nombre de càrregues negatives coincideix amb el de càrregues positives Si hom altera l’equilibri entre el nombre de càrregues, el cos s’electritza Això és el que s’esdevé amb l’electrització per fricció, i constitueix l’experiència bàsica de l’electroestàtica Si, per…
memòria

A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…