Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
internet de les coses
Electrònica i informàtica
Xarxa basada en els protocols d'internet que incorpora objectes quotidians o ‘‘coses’’ amb capacitat de comunicació.
Gràcies al fet que la versió 6 del protocol d’internet IPv6 augmenta dràsticament el nombre d’adreces IP disponibles, s’obre un gran espai perquè nous dispositius es puguin comunicar a través d’internet Aquest fet, combinat amb els avenços en microelectrònica, que permeten dotar d’una certa intelligència capacitat de procés i memòria qualsevol objecte quotidià una bombeta, un envàs de iogurt, una nevera, etc, possibiliten comunicar-se amb qualsevol d’aquests objectes, i que aquests objectes intercanviïn informació entre ells a través d’una connexió a internet
Algol
Electrònica i informàtica
Acrònim de l’expressió anglesa algorithmic language.
És un llenguatge de programació d’alt nivell, especialment concebut per descriure, transmetre i, eventualment, comunicar a un ordinador algorismes de resolució de problemes numèrics Hi ha dues versions d’aquest llenguatge una primera va ésser anomenada ALGOL 60 una forma més evolucionada ha rebut el nom d’ALGOL 68
codi
Electrònica i informàtica
Correspondència entre els caràcters d’un joc (anomenat joc d’origen
) i els caràcters d’un altre joc (anomenat joc resultant
) d’acord amb un conjunt de convencions anomenades regles de codificació
.
Atès que els ordinadors treballen amb senyals elèctrics, l’únic codi que la màquina pot entendre és l’absència o presència de senyal, o sigui el codi binari sistema binari aquest és l’anomenat llenguatge de màquina Inicialment l’operador que es volia comunicar amb la màquina havia de donar-li totes les instruccions en sistema binari, però atesa la gran facilitat de cometre errors, foren creats els llenguatges simbòlics, com és ara l’Algol, Cobol, Fortran, Basic, etc, els quals són traduïts pel mateix ordinador al llenguatge de màquina
electritzar
Electrònica i informàtica
Causar (en algú) una impressió viva que l’exalti, comunicar un viu entusiasme.
interfície de comunicació
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet la comunicació entre equips electrònics independents amb funcions o característiques diferents.
Segons quina sigui la seva taxa de transferència de bits, es distingeix entre interfície de comunicació en sèrie , quan la transferència és de bit en bit, i interfície de comunicació parallela , quan es transfereixen simultàniament un o més bytes complets A més, es considera interfície de comunicació interna la que es troba dins de l’equip i comunica entre si elements interns del maquinari, com ara les ranures d’expansió o els connectors SATA, i interfície de comunicació externa la que serveix per a comunicar-se amb perifèrics externs, com són els connectors USB o RS-232
telemàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques i coneixements científics que resulten de la combinació de les àrees de les telecomunicacions i la informàtica per a la provisió de tot tipus de serveis de comunicacions, i que constitueixen l’àmbit de coneixement de l’enginyeria telemàtica.
Inclou l’estudi, el disseny, la gestió i telemàtica l’aplicació de les xarxes i els serveis de comunicacions, per al transport, l’emmagatzematge i el processament de qualsevol tipus d’informació dades, veu, vídeo, etc, incloent la gestió de la seva seguretat Per tant, el terme telemàtica no es limita a l’aplicació de les telecomunicacions per a comunicar ordinadors a distància, sinó que engloba un camp més ampli S’encarrega de la convergència de tot tipus de servei de comunicacions sobre xarxes IP, de manera accessible a qualsevol tipus de dispositiu telèfons mòbils, ordinadors…
xarxa d’àrea propera
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica de comunicacions que permet connectar dispositius propers geogràficament a través de diferents xarxes de comunicacions sense fils.
Una xarxa d’àrea local LAN o una xarxa d’àrea personal PAN comunica elements propers que comparteixen un medi i/o fan servir una determinada tecnologia en canvi, una xarxa d’àrea propera està pensada per a comunicar elements connectats a diferents xarxes físiques per exemple, usuaris de diferents operadors de telefonia mòbil, un portàtil amb Wi-Fi, etc amb la finalitat de proporcionar serveis basats en la localització Per aquest motiu, són membres potencials d’una NAN tots els dispositius amb interfície de comunicacions sense fils en un radi proper centenars de metres al voltant…
BGP
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic exterior, estandarditzat per la Internet Engineering Task Force (IETF), amb què els encaminadors (routers) dels sistemes autònoms d’internet s’intercanvien informació sobre prefixos de xarxa per a mantenir-ne la connectivitat.
Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya dels anomenats atributs, que…
mètode d’accés
Electrònica i informàtica
Conjunt de mòduls que permeten accedir a un fitxer segons una modalitat d’accés determinada.
Els mètodes d’accés són una part fonamental del programari d’un ordinador que li permeten comunicar-se eficaçment amb l’exterior i organitzar coherentment el seu espai de dades fitxers, formats, etc El mètode o protocol d’accés fa eficient la capacitat del medi de transmissió com a canal d’accés múltiple i, en particular, evita o redueix al mínim les collisions entre trames paquets d’informació enviats simultàniament per dos o més emissors Hi ha dos tipus bàsics de mètodes per a fer-ho, tots dos inspirats en els protocols ALOHA per a transmetre dades per ràdio, ideats els anys setanta a la…