Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
programació orientada a esdeveniments
Electrònica i informàtica
Tipus de programació que utilitza un llenguatge orientat a esdeveniments.
cronotró
Electrònica i informàtica
Aparell electrònic per a mesurar intervals de temps molt petits entre dos esdeveniments.
Cadascun dels esdeveniments comanda un impuls que és enviat a través d’una línia de transmissió partint de cadascun dels extrems el punt de la línia on se superposen els impulsos permet de determinar l’interval de temps
estríming
Electrònica i informàtica
Tècnica de difusió en línia, generalment a través d’internet, que permet la reproducció d’un arxiu de veu o d’imatge a mesura que es va transferint.
En l’estríming no cal descarregar prèviament el contingut a l’ordinador i permet reproduir documents de veu o d’imatge d’una manera ràpida i senzilla, utilitzant un espai de memòria, sense haver d’esperar que el procés de transferència de les dades s’hagi acabat Permet difondre en línia tant esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen en directe com esdeveniments enregistrats i emmagatzemats en un servidor en diferit Quan no es fa referència al sistema tècnic de transferència de continguts, sinó al mitjà pel qual els continguts es…
caixa negra
Electrònica i informàtica
Sistema cibernètic l’estructura interna del qual o bé es desconeix o no és considerada en el context d’una determinada recerca.
Generalment pren la forma d’un dispositiu electrònic que realitza una sèrie de funcions dins d’un sistema, i el seu comportament, pres com un tot, és considerat fent atenció només a les relacions funcionals que es donen entre l’entrada i la sortida, prescindint dels seus elements interns Els avions utilitzen un dispositiu d’aquesta mena, acoblat al sistema de pilotatge, que enregistra tots els esdeveniments tècnics del vol L’aparell és blindat i permet, després d’un accident, de determinar les causes que l’han originat
seqüela
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Literatura
Obra audiovisual o literària que es basa en els personatges o els fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets posteriors als esdeveniments que relata l’obra inicial.
preqüela
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Literatura
Obra audiovisual o literària que es basa en els personatges o els fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets previs als esdeveniments que relata l’obra inicial.
memòria intermèdia
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades entre dispositius per a emmagatzemar-hi provisionalment les dades transmeses amb vista a compensar la discrepància entre diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Els perifèrics en solen fer ús abundant per tal de retenir momentàniament les dades en trànsit entre ells mateixos i una memòria qualsevol És normal de trobar memòries intermèdies que funcionen per un mecanisme de pila, així com d’altres de reduïdes a un registre anomenat registre intermedi
memòria coixí
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades com a interfície, on provisionalment s’emmagatzemen les dades transmeses, a fi de compensar la discrepància entre les diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Així, els dos sistemes que intervenen en la transmissió, en lloc d’interactuar entre ells ho fan a través del coixí, de tal manera que, per exemple, l’emissor escriu el missatge en el coixí i el receptor el llegeix quan pot
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els interns Una…