Resultats de la cerca

Generalment és de material ferromagnètic Per a altes freqüències i en circuits electrònics diversos, dispositius de memòria, etc, hom empra nuclis de ferrita

Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’autosaturació…

Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…

Disposades sobre un tambor giratori d’escriptura i lectura, constitueixen un tipus de memòria de fàcil maneig i amb una capacitat i una velocitat elevades

Els tors són emprats sobretot en les memòries de ferrita memòria 4

El seu principi de funcionament és el següent l’acció d’un camp magnètic estàtic, produït localment per un imant, fa que un senyal de radiofreqüència aplicat al port n es transmeti únicament cap al port n + 1 Operen en el marge d’1 a 40 GHz en circuits híbrids de microones, com a components de guia d’ones o com a blocs amb connectors d’entrada i de sortida

Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller  d’un material…