Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada…
procediment
Electrònica i informàtica
Conjunt explícit de regles, expressat en alguns tipus de llenguatge (de programació o natural) i que permet de resoldre un problema.
Si hi ha garantia que la solució s’obtindrà en un nombre finit de passos hom parla d' algorisme
correctesa
Electrònica i informàtica
Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments.
Normalment es distingeix entre correctesa parcial , que és l’acord entre el procediment especificat i allò executat, i la correctesa total , que afegeix a l’anterior una prova o garantia d’acabament de l’execució en un temps finit
xirp
Electrònica i informàtica
Senyal amb una freqüència que augmenta o disminueix durant un interval de temps finit.
S'utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d'objectes L'equivalent anglès chirp 'piulet' es basa en el fet que aquest senyal pot tenir una rèplica audible que recorda la piulada d'un ocell
joc de caràcters
Electrònica i informàtica
Conjunt finit i ordenat de caràcters, establert com a repertori màxim disponible per a una certa màquina o utilització.
També és anomenada alfabet
representació digital
Electrònica i informàtica
Representació per mitjà de caràcters, per la qual cada caràcter (d’un repertori finit) designa una de les diferents alternatives (valor numèric, configuració de senyals, lletres, etc).
taula de codis
Electrònica i informàtica
Disseny i arts gràfiques
Conjunt finit i ordenat de punts de codi en què cada punt és associat a un codi binari únic que correspon a un caràcter o a part d'un caràcter.
Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal
digital
Electrònica i informàtica
Dit dels sistemes de transmissió o de tractament de la informació en què les variables són representades per caràcters (sovint dígits o xifres) d’un repertori finit (concepte oposat a analògic).
controlabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En la teoria moderna del control
, propietat d’una variable d’estat per la qual s’assegura l’existència d’una acció de control capaç d’aconduir-la, en un interval finit de temps, des d’un valor donat fins a un altre qualsevol; hom diu que aquesta variable, o mode, és acoblada a l’entrada.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada