Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
impuls
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada molt breu i de forma normalment rectangular, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor.
Sovint es repeteix a una freqüència determinada
flanc
Electrònica i informàtica
Part principal de la pujada (flanc de pujada) i de la baixada (flanc de baixada) d’un impuls.
L’activació d’un circuit generalment un flip-flop pel flanc d’un impuls disparament per flanc és conseqüència de la velocitat de variació del voltatge i no del canvi del seu nivell o amplitud
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds
decatró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic proveït d’un ànode central, deu càtodes freds i deu elèctrodes de transferència, emprat com a comptador d’impulsos en el sistema decimal.
Els impulsos són enviats als elèctrodes i la descàrrega passa d’un càtode al següent a cada impuls Un tub pot comptar de 0 a 9, de forma que per a comptar n xifres decimals calen n decatrons A cada pas per zero d’un tub és enviat un impuls al tub següent, que correspon a la dècada següent
pols
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor que tenia inicialment.
Un pols de durada molt breu s'anomena impuls
bits per segon
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del flux d’informació que circula pel canal d’un sistema de comunicació.
Coincideix amb la velocitat de modulació de la informació en Bd bauds, quan amb cada impuls de modulació es proporciona un bit d’informació
cronotró
Electrònica i informàtica
Aparell electrònic per a mesurar intervals de temps molt petits entre dos esdeveniments.
Cadascun dels esdeveniments comanda un impuls que és enviat a través d’una línia de transmissió partint de cadascun dels extrems el punt de la línia on se superposen els impulsos permet de determinar l’interval de temps
llapis òptic

Tauleta i llapis òptic
Electrònica i informàtica
Dispositiu en forma de llapis que porta un element fotosensible (una cèl·lula fotoelèctrica dotada d’un sistema fotomultiplicador).
Està connectat on line amb una pantalla visualitzadora de manera que, quan un feix electrònic hi incideix directament, es genera un impuls que identifica el punt específic de la pantalla Situant altres punts, hom pot dibuixar línies, cercles, etc, o bé activar l’ordinador, entrar-hi dades, canviar o modificar imatges i seleccionar les informacions visualitzades en un indret de la pantalla sota el control del programa Constitueix un estri extremadament útil en els sistemes de disseny amb ajuda d’ordinador
tiristor

A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…
senyal
Electrònica i informàtica
Magnitud física, generalment elèctrica (tensió o corrent), variable amb el temps, que representa una determinada informació i és capaç d’actuar sobre un aparell, dispositiu, circuit, etc, adequat.
En els dispositius electrònics, els senyals solen consistir en nivells la durada dels quals és relativament curta i ben definida, i els valors inicials i finals dels quals són iguals Un senyal amb dos nivells possibles o bé que es caracteritza per la presència o absència d’impuls, pot ésser representat amb un sol bit Quasi tots els mecanismes reben un o més senyals d’entrada i n'expedeixen un o més de sortida la propietat fonamental d’un dispositiu és la relació entre els seus senyals d’entrada i de sortida En alguns d’ells aquesta relació depèn de senyals d’entrada previs i es…