Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
inductància
Electrònica i informàtica
Propietat d’un circuit elèctric en virtut de la qual s’hi produeix una fem per inducció.
inductància pròpia
Electrònica i informàtica
Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula.
El seu símbol és L , i val L = N ϕ/ I, N essent el nombre d’espires, ϕ el flux d’una espira i I el corrent La unitat de mesura és el henry
inductància
Electrònica i informàtica
Magnitud que expressa la propietat de la inductància.
inductància mútua
Electrònica i informàtica
Relació entre el flux magnètic produït en un circuit a causa del corrent que circula per un altre de pròxim, i aquest corrent.
El símbol és M, i la unitat de mesura, el henry
amplificador magnètic
Electrònica i informàtica
Amplificador de senyals elèctrics que funciona segons un principi electromagnètic.
Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’…
inducció mútua
Electrònica i informàtica
Producció d’una fem en un circuit a causa de les variacions del corrent que circula per un circuit pròxim.
És mesurada pel coeficient d’inducció mútua , anomenat generalment inductància mútua
absorbidor d’ones
Electrònica i informàtica
Dispositiu que protegeix les línies elèctriques contra les sobretensions.
Consisteix en unes bobines d’inductància conectades en sèrie amb la línia o bé en uns condensadors en derivació a terra
acoblament de circuits
Electrònica i informàtica
Unió de dos o més circuits que provoca la transferència a un d’ells de part de l’energia de l’altre.
Pot ésser fet directament si ambdós circuits tenen un element comú inductància, capacitat o resistència o, indirectament, si tenen en comú un flux magnètic o un camp elèctric, però no cap element El circuit que rep l’energia directament del generador és anomenat primari, i l’altre, secundari Si la quantitat d’energia cedida al secundari és suficient perquè aquest reaccioni sobre el primari, és anomenat rígid en cas contrari, feble o flexible L' acoblament magnètic és molt corrent i es fa mitjançant un transformador, o dues bobines amb el flux magnètic comú Si M és la …
impedància operacional Z
Electrònica i informàtica
En un circuit lineal i invariant, sense fonts independents i condicions inicials nul·les, relació entre les transformades de Laplace de la tensió en els terminals d’un biport i la intensitat del corrent que entra en el circuit pel terminal positiu.
En el cas general, la seva expressió és un quocient de polinomis de s En els casos particulars d’una resitència R , una inductància L i una capacitat C , és respectivament R , Ls i 1/Cs
dualitat
Electrònica i informàtica
Propietat que fa referència a l’analogia existent entre uns determinats teoremes i equacions relatius als circuits elèctrics.
D’acord amb la qual poden ésser agrupats certs elements o conceptes de dos en dos dits duals , de manera que les lleis són les mateixes canviant tots els elements pels seus duals Així, són duals, tensió/intensitat, resistència/conductància, impedància/admitància, capacitat/inductància, sèrie/parallel, buit/curt circuit, nus/malla, etc