Resultats de la cerca

El 1965 es graduà a la Universitat de Stanford, i el 1972 s’hi doctorà en informàtica Cap al 1970 ideà el protocol per a la xarxa ARPANET Advanced Research Project Network Els anys setanta, desenvolupà, amb Robert Kahn, els TCP/IP protocols de control de transmissió/protocols internet, que amplià des del càrrec de vicepresident de MCI Communications Corporations 1982-2005 Esdevingué el principal difusor d’ internet  entre el gran públic, impulsant la creació del correu electrònic i altres serveis Del 1992 al 1995 fou president fundador de la Internet Society i el 1998 fou nomenat president de…

Té l’origen en un programari docent que fou desenvolupat al final dels anys setanta a la Universitat de New Mexico De llavors ençà ha estat molt utilitzat en universitats i centres de recerca de tot el món S'estructura en un nucli bàsic al qual es poden anar afegint complements específics, anomenats Toolbox , per a les diverses aplicacions

Fou creada per Microsoft amb l’adquisició dels drets de la Funk & WagnallsEncyclopedia 1993, i posteriorment incorpora la Collier's Encyclopedia i la New Merit Scholar's Encyclopedia que la companyia adaptà a suport informàtic Inicialment es distribuí sobretot mitjançant disc compacte, i posteriorment hom en feu una versió per internet D’accés parcialment obert 50 000 articles i de pagament 62 000, incloïa text, i material complementari en forma d’illustracions, vídeos i un atles interactiu A més de la versió en anglès, n'hi havia en alemany, francès, castellà, neerlandès,…

Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of…

Avui en dia, quan es parla d’informàtica, en el fons es fa referència a molts aspectes tecnològics i a aplicacions que se’n deriven A més dels dispositius físics ordinadors, telèfons intelligents, els sistemes operatius, els navegadors i les aplicacions més o menys tradicionals, hi ha molts més elements a tenir en compte robòtica assistencial, sistemes anomenats intelligents dotats d’intelligència artificial, la internet de les coses, la realitat virtual i augmentada, les simulacions, els sistemes dotats d’ubiqüitat, l’anomenada informàtica en núvol, la supercomputació i moltíssimes opcions…

L’any 2010, tot i l’habitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, va tenir com a gran novetat l’estabilització del nou mercat dels sistemes operatius per a telèfons intelligents Smartphones, l’eclosió final de les noves tauletes electròniques gràcies al ressò assolit per l’iPad d’Apple, algunes conseqüències fins ara inesperades en l’àmbit social com la publicació que ha fet Wikileaks de secrets oficials diplomàtics i militars i, també, l’aparició del primer sistema de jocs informatitzats que funciona sense comandament físic el Kinect de Microsoft Nous…

Els microprocessadors de l’any La veritable ànima dels sistemes informàtics, ordinadors, tauletes digitals o telèfons intelligents està en el seu microprocessador Avui dia, el que millor els caracteritza és el nombre de nuclis que tenen i la freqüència gigahertzs o Ghz a la qual funcionen Per això, s’acostumen a qualificar amb aquestes dues característiques Tanmateix, la microarquitectura del sistema resulta fonamental i fa que sigui insuficient basar les seves característiques tan sols en els nuclis i la freqüència Així, les dues marques de microprocessadors amb més presència avui en el…