Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bus de testimoni
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa d’àrea local caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en bus, estrella o arbre.
Definida per la norma ISO 88024 o IEEE 8024, és particularment apropiada per a aplicacions industrials, com ara control i regulació de processos, perquè funciona amb uns temps d’espera i de transmissió màxims predeterminats temps real
cinta aïllant
Electrònica i informàtica
Cinta tèxtil o plàstica impregnada d’un adhesiu per una de les seves cares, que hom empra per a protegir les unions dels conductors elèctrics.
La cinta ha de posseir propietats aïllants són particularment remarcables les d’aïllament reconstituït, que solen fer d’aïllament propi d’un cable, i les de paper impregnat o de polivinil, pel fet d’ésser similars al material a què donen continuïtat
òptica electrònica
Electrònica i informàtica
Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics, els quals, en determinades condicions, es manifesten d’una manera semblant a la llum, en alguns aspectes; així, hom pot parlar de reflexió, d’enfocament, etc, d’electrons.
Particularment els camps elèctrics i els magnètics actuen sobre els feixos d’electrons, i, segons llur intensitat o direcció, poden concentrar-los, desviar-los, interceptar-los, etc L’òptica electrònica estudia especialment les lents electròniques i llurs aplicacions, com ara els tubs analitzadors d’imatge, els de raigs catòdics, els microscopis i telescopis electrònics , etc
maquinari
Electrònica i informàtica
Terme emprat normalment per a designar els elements materials de les màquines informàtiques i, particularment, d’un ordinador.
Hom pot considerar maquinari el rellotge, la memòria central, els registres, la unitat aritmètica i lògica, la unitat de comandament i els elements perifèrics
sistema polifàsic
Electrònica i informàtica
Sistema de n magnituds sinusoidals de la mateixa freqüència i desfasades les unes respecte a les altres.
Són particularment importants els sistemes equilibrats o simètrics, en els quals totes les magnituds tenen el mateix valor eficaç i entre cada dues de consecutives presenten un desfasament de 2π/ n L’únic sistema emprat actualment és el sistema trifàsic el bifàsic, inicialment utilitzat, ha caigut en desús Per a algunes aplicacions especials, com ara rectificació, són emprats també el sistema hexafàsic o el dodecafàsic
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un gran impacte…
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de…
ordinador personal
©
Electrònica i informàtica
Ordinador de dimensions reduïdes destinat, en principi, a un usuari individual no professional de la informàtica.
Els seus components més bàsics consten d’una unitat central i de dos perifèrics pantalla i teclat, que proporcionen la interactivitat amb l’usuari La unitat central inclou un microprocessador , de 8, 16 i actualment 32 bits per al tractament de les dades la memòria principal, de 16 o 32 megabytes la memòria auxiliar en un o diversos discs durs, actualment amb una capacitat mínima superior als 2 gigabytes , i un rellotge a partir del qual s’organitza l’execució de les instruccions La pantalla, de raigs catòdics, fou al principi bicolor però actualment és sempre en color i de resolució…
control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc) per tal de generar-hi, en funció de les desviacions del seu comportament respecte al desitjat, les accions de comandament necessàries per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació.
Quan la captació de la informació de l’estat del sistema, l’anàlisi i la comparació respecte al comportament desitjat, la presa de les decisions pertinents i les accions de comandament per tal d’ajustar-lo són realitzades d’una manera automàtica hom parla indistintament de sistema automàtic automàtica, de sistema amb control automàtic o, simplement, de control automàtic cal no confondre'l, però, amb el comandament automàtic comandament 4, que només és una de les etapes del procés El control automàtic s’acompleix en dues configuracions bàsiques en bucle obert i bucle tancat amb feedback o…
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…