Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
servidor de noms de domini
Electrònica i informàtica
En una xarxa, servidor encarregat de traslladar els noms (alfanumèrics) de les màquines dins d’un domini (conjunt d’usuaris que comparteixen certs recursos) a adreces numèriques de xarxes.
En el cas de les xarxes internet, el servei de DNS trasllada els noms de màquines d’adreces a internet protocol d’internet En el context del sistema de noms de domini, servidor dispositiu o programari capaç de respondre a peticions DNS fent l’anomenat procés de resolució de noms Aquest consisteix en, donat un nom de domini, una classe i un tipus de registre de recurs, respondre amb el contingut del registre de recurs associat amb aquell nom, com ara una adreça IP Per exemple, un servidor de noms que fos preguntat amb la tripleta { wwwenciclopediacat , classe=IN, tipus=A} podria respondre l’…
coma flotant
Electrònica i informàtica
Notació numèrica que representa un nombre z
com a producte xby
, on x
(la mantissa
) és generalment fraccionària, y
(la característica
o exponent
) és sempre entera i b
(la base
) és un enter positiu normalment implícit.
Informalment hom podria dir que la mantissa representa les xifres significatives mentre que la característica informa sobre la posició de la coma
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
clau WEP
Electrònica i informàtica
Sistema de xifratge reconegut a l’estàndard IEEE 802 com a protocol per a les xarxes sense fils.
Es basa en l’algoritme de xifratge RC4, que utilitza claus de 64 o 128 bits i permet xifrar la informació que es transmet per l’aire mitjançant ones electromagnètiques i que podria ésser fàcilment interceptada per qualsevol usuari a través d’un receptor sense fils Intenta proporcionar una confidencialitat equivalent a la d’una xarxa convencional connectada per cable, si bé avui dia la protecció WEP pot ser fàcilment violada en uns quants minuts per mitjà d’un programari específic
coprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic previst per a treballar com a complement d’un microprocessador a fi de facilitar-li diverses tasques.
Els coprocessadors matemàtics permeten de realitzar determinades operacions matemàtiques que el microprocessador sol no podria realitzar o que les realitzaria amb més dificultat o lentitud No sempre són necessaris els coprocessadors així, hi ha programes que no l’utilitzen per a res, com els processadors de text en d’altres el coprocessador no és imprescidible, però si hi és el programa l’aprofita i l’utilitza avantatjosament finalment, en certs programes molt complexos, com els de diseny assistit, el coprocessador és indispensable, de manera que sense ell el programa no pot funcionar
neutralització
Electrònica i informàtica
Mètode emprat per a contrarestar la retroacció positiva en un amplificador de tubs o de transistors, la qual podria produir oscil·lacions indesitjables d’alta freqüència a causa de les capacitats paràsites reixa-ànode (tub) o base-col·lector (transistors).
Per a evitar-ho hom hi introdueix una retroacció negativa d’igual magnitud que neutralitza l’efecte esmentat
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…
Informàtica 2016
Electrònica i informàtica
Els microprocessadors de l’any La veritable ànima dels sistemes informàtics, ordinadors, tauletes digitals o telèfons intelligents està en el seu microprocessador Avui dia, el que millor els caracteritza és el nombre de nuclis que tenen i la freqüència gigahertzs o Ghz a la qual funcionen Per això, s’acostumen a qualificar amb aquestes dues característiques Tanmateix, la microarquitectura del sistema resulta fonamental i fa que sigui insuficient basar les seves característiques tan sols en els nuclis i la freqüència Així, les dues marques de microprocessadors amb més presència avui en el…
Informàtica 2018
Electrònica i informàtica
Avui en dia, quan es parla d’informàtica, en el fons es fa referència a molts aspectes tecnològics i a aplicacions que se’n deriven A més dels dispositius físics ordinadors, telèfons intelligents, els sistemes operatius, els navegadors i les aplicacions més o menys tradicionals, hi ha molts més elements a tenir en compte robòtica assistencial, sistemes anomenats intelligents dotats d’intelligència artificial, la internet de les coses, la realitat virtual i augmentada, les simulacions, els sistemes dotats d’ubiqüitat, l’anomenada informàtica en núvol, la supercomputació i moltíssimes opcions…