Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
càrrega
Electrònica i informàtica
Element receptor d’energia elèctrica.
Posseeix una certa impedància i és destinat a ésser connectat a un generador o a una xarxa elèctrica Segons la seva característica predominant, una càrrega pot ésser resistiva, inductiva o capacitativa
Infovía
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques desenvolupada i comercialitzada per la companyia Telefónica, que es configura com una espècie de xarxa tancada o privada, i que, tot i emprar el protocol TCP/IP, usa un sistema d’adreces propi, que no forma part d’internet.
Això darrer fa que per a accedir a serveis d’internet des d’Infovía l’usuari s’hagi de connectar a servidors d’internet connectats també a Infovía Infovía es planteja com una xarxa informàtica d’abast estatal, amb el castellà com a llengua predominant a diferència d’internet, on predominantment tota la informació és en anglès El servei d’Infovía fou iniciat el 1995 i a causa del seu elevat cost i poca qualitat fou substituït el 1999 per un nou servei anomenat Infovía Plus, de la mateixa companyia que pretenia millorar els nombrosos problemes de connexió i de velocitat Aquest…
Windows

Presentació del nou sistema Windows 8
© Microsoft
Electrònica i informàtica
Sistemes operatius desenvolupats per Microsoft.
Des que Microsoft volgué substituir l’antic MS-DOS hi ha hagut diferents models de Windows els que realment no eren un sistema operatiu, sinó només un entorn gràfic que calia arrencar de MS-DOS Windows 31, Windows 311, els basats en MS-DOS Windows 95, Windows 98, els basats en tecnologia NT de 32 bits Windows NT, Windows 2000, Windows 2003, Windows XP i els adaptats per a dispositius especials com els ordinadors de butxaca Windows CE Molt sovint les versions de Windows han estat diferents si es tractava d’un servidor o d’un PC domèstic o de sobretaula El fet que Windows fos un sistema…
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les…