Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Hugh Herr
Electrònica i informàtica
Bioenginyer nord-americà.
Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of Health Sciences…
Ingrid Daubechies
Electrònica i informàtica
Física i matemàtica belga nacionalitzada nord-americana.
Graduada en física per la Universitat Lliure de Brusselles 1975, on es doctorà en física teòrica 1980, fou professora en aquesta mateixa universitat fins el 1987, quan s’incorporà al Centre d’Investigació Matemàtica d’AT&T Bell Laboratories de Nova Jersey Estats Units Professora al departament de matemàtiques de la Universitat de Rutgers 1991-94, aquest any deixà AT&T per ocupar una càtedra de matemàtiques de la Universitat de Princeton 1994-2001 Des d’aquest any és catedràtica a la Universitat de Duke Carolina del Nord El 1996 es nacionalitzà nord-americana La seva principal…
Wikipedia
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en línia d’accés gratuït, formada per aportacions de col·laboradors voluntaris i no remunerats.
Fou creada per l’informàtic nord-americà Jimmy Wales el gener del 2001, a partir d’un projecte anterior, anomenat Nupedia El mot “Wikipedia” és el resultat de la combinació de wiki wiki , paraula hawaiana equivalent a ‘ràpid’, i d’“enciclopèdia” En termes informàtics, “wiki” prové de la designació que rep un programa d’edició de pàgines web WikiWikiWeb i que adoptà el projecte inicial de la Nupedia Des del març de 2001, la Wikipedia té versions en diverses llengües –entre d’altres, la catalana, que aparegué amb el nom de Viquipèdia i fou la segona a sortir, després de l’anglesa– i també…