Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
llenguatge orientat vers el problema
Electrònica i informàtica
Llenguatge que facilita l’especificació de problemes més que no pas la dels algoritmes de resolució.
Per exemple, l’àlgebra, com a llengua que permet d’expressar adequadament una munió de problemes matemàtics En el context de llenguatges de programació, els llenguatges orientats vers el problema són els més independents de les característiques de la màquina
anàlisi
Electrònica i informàtica
Estudi d’un problema des del punt de vista de la informació, descomponent-lo en unitats més petites, esbrinant-ne l’estructura, aïllant els tractaments bàsics de la informació i dissenyant els algorismes que els realitzin.
Se sol dividir en dues fases consecutives, funcional i orgànica generalment encomanades a persones diferents l’anomenat analista funcional i l’orgànic La fase de l' anàlisi funcional és aquella en què hom estudia l’estructura lògica de les informacions i dels processos sense atendre la manera de resoldre el problema amb un sistema informàtic concret La fase de l' anàlisi orgànica és aquella posterior a la funcional, consistent en el disseny de l’estructura de dades en les diferents memòries d’un ordinador i també dels algorismes generals de tractament, especialment a nivells de…
algorisme genètic
Electrònica i informàtica
Algorisme d’optimització inspirat en el principi d’evolució genètica.
A partir d’un conjunt de solucions d’un mateix problema, aquestes solucions s’encreuen entre si per tal de trobar-ne de noves Una solució filla té part de la solució pare i part de la solució mare Les millors solucions obtingudes desplacen les pitjors fins a apropar-se en conjunt a la solució òptima Les possibles solucions al problema que es pretén resoldre, generades aleatòriament, formen una població A cada iteració es genera una nova població reproduint i encreuant entre elles les solucions de la generació anterior seleccionades probabilísticament d’acord amb el…
PROLOG
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació utilitzat en intel·ligència artificial.
És caracteritzat pel fet d’incorporar un motor d'inferències Desenvolupat a principi dels anys setanta per Alain Colmerauer i Philippe Roussel, de Marsella, el seu ús rebé un fort impuls davant la decisió dels japonesos d’adoptar-lo com a llenguatge per al desenvolupament dels anomenats ordinadors de cinquena generació La idea del PROLOG és que la tasca del programador s’ha de reduir a especificar el problema a resoldre, i deixar que el sistema informàtic decideixi com resoldre'l a partir de l’especificació donada Per a l’especificació s’usa una restricció de la forma clausular…
compatibilitat electromagnètica
Electrònica i informàtica
Qualitat d’un equip o un sistema que no interacciona electromagnèticament amb el seu entorn o que ho fa feblement, per dessota un valor establert per una norma.
La motorització i l’ús universal dels electrodomèstics, els aparells electrònics i les telecomunicacions han generalitzat el problema dels sorolls elèctric i electromagnètic i han obligat a adoptar normes internacionals de compatibilitat per a la fabricació de material elèctric i electrònic, com és ara el cas de la normativa definida pel CENELEC i aplicada per la Unió Europea del 1996 ençà
programació declarativa
Electrònica i informàtica
Tipus de programació que implica la descripció d’un problema sense especificar els passos necessaris per a arribar a una solució.
El que s’indica al programa són les propietats que ha de tenir el resultat i no la manera d’assolir-lo S'utilitza en la gestió de bases de dades relacionals i en plantejaments d’intelligència artificial
programa
Electrònica i informàtica
Conjunt d’instruccions codificades i de dades que hom introdueix en un ordinador per a la resolució d’un problema determinat.
procediment
Electrònica i informàtica
Conjunt explícit de regles, expressat en alguns tipus de llenguatge (de programació o natural) i que permet de resoldre un problema.
Si hi ha garantia que la solució s’obtindrà en un nombre finit de passos hom parla d' algorisme
làmpada de descàrrega
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Làmpada d’il·luminació aplicada als vehicles.
Aquesta tecnologia aprofita els sistemes utilitzats en la illuminació pública, per bé que ha hagut de resoldre el problema de l’encesa —que en aquestes làmpades no és instantània—, cosa que als cotxes s’aconsegueix mitjançant l’aplicació d’un elevat camp elèctric capaç d’ionitzar els gasos, d’un voltatge de 15 kV Al cap d’alguns millisegons d’alimentar la làmpada amb aquesta tensió, i amb la làmpada ja encesa, es commuta a una alimentació normal de 12 volts
pont de Graetz
Electrònica i informàtica
Circuit rectificador d’ona completa, format per 4 díodes muntats en pont, per una diagonal del qual hom aplica la tensió alterna, i per l’altra n’extreu la tensió rectificada.
És el circuit típic emprat per a rectificar corrent altern monofàsic i resulta preferible en la majoria de casos a la simple rectificació amb un sol díode, perquè permet d’obtenir un corrent rectificat més acostat al corrent continu, la qual cosa sempre simplifica el circuit de filtratge Té l’inconvenient, però, que necessita quatre díodes, la qual cosa motiva que hi hagi més caiguda de tensió i inevitablement més pèrdues, però actualment això no representa un problema gaire greu