Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ressonador
Electrònica i informàtica
Qualsevol dispositiu o circuit capaç d’entrar en ressonància.
El primitiu ressonador de Hertz fou emprat al començament de les transmissions radioelèctriques
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…
Alessandro Artom
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic italià.
Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio
capa de Heaviside
Electrònica i informàtica
Capa de l’atmosfera, situada entre els 80 i els 120 km d’altitud.
Rep també el nom de capa E i és la principal component de la ionosfera Les ones radioelèctriques de freqüència menor de 6 MHz que arriben a aquesta capa són reflectides una altra vegada cap a la Terra, propietat en la qual es basen les transmissions de ràdio a llarga distància L’existència d’aquesta capa fou postulada per Heaviside i, independentment, per AEKennelly
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones…
receptiu | receptiva
Electrònica i informàtica
Que és capaç de rebre ones radioelèctriques de totes les freqüències.
ondòmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar longituds d’ona o freqüències d’ones radioelèctriques.
Consta essencialment d’un circuit oscillant la freqüència del qual pot ésser ajustada mitjançant un condensador variable calibrat Els ondòmetres poden ésser de ressonància o d’absorció també hi ha aparells més precisos, com el d' Armagnat o el de Ferrie , i especialment els ondòmetres heterodins, que efectuen un heterodinatge entre l’ona a mesurar i la generada a l’aparell
radiogoniòmetre
Electrònica i informàtica
Aparell per a determinar la direcció d’un emissor d’ones radioelèctriques, emprat en radiogoniometria.
Posseeix una antena giratòria generalment de quadre que permet d’ésser orientada en la direcció de les ones
radioguiatge
Electrònica i informàtica
Sistema de conducció o pilotatge a distància d’un vaixell, avió, coet, etc, mitjançant ones radioelèctriques.
radiolocalització
Electrònica i informàtica
Sistema que permet de localitzar un objecte o un obstacle qualsevol i determinar-ne la posició, mitjançant ones radioelèctriques.
Un dels procediments més emprats és el radar