Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
taula
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en què cada element és identificat per mitjà d’una combinació única d’una o més claus.
taula
Electrònica i informàtica
Tipus abstracte de dades en què els elements són taules.
taula multitàctil
Electrònica i informàtica
Equip electrònic que consisteix en una pantalla tàctil capaç de reconèixer simultàniament múltiples punts de contacte, i un programari que n’interpreta les interaccions de manera simultània.
Consisteix en una matriu de sensors òptics que donen informació sobre la posició dels diferents punts de contacte simultàniament Segons la mida del dispositiu, permet fins i tot utilitzar equipament de manera simultània o interaccionar amb equipaments collocats a la seva superfície
taula dinàmica
Electrònica i informàtica
Full de càlcul en forma de matriu de dades que permet representar-les i analitzar-les de forma interactiva, modificant l’agrupació i la distribució dels elements.
taula de veritat
Electrònica i informàtica
Taula d’operació d’una operació lògica, com és el cas d’una operació de Boole.
Dóna, per a les diferents variables d’entrada, els valors de l’operació donada tenint en compte totes les combinacions possibles dels valors de les dites variables
taula de codis
Electrònica i informàtica
Disseny i arts gràfiques
Conjunt finit i ordenat de punts de codi en què cada punt és associat a un codi binari únic que correspon a un caràcter o a part d'un caràcter.
Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal
traçador | traçadora
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador.
Consisteix en un tauler horitzontal o inclinat que fa de suport del full de paper i damunt del qual una o més plomes, muntades sobre un sistema de guies mòbils, pot abastar qualsevol punt de la seva superfície i dibuixar-hi gràfics, signes, corbes, etc, segons les instruccions rebudes de l’ordinador
indexació
Electrònica i informàtica
Tècnica per a obtenir l’adreça d’una informació a partir de la clau per mitjà d’una taula.
Sovint la taula és part del fitxer que conté la informació en aquest cas la taula és anomenada índex i hom diu que el fitxer és indexat Contrasta amb l'aleatorització
escriptori
Electrònica i informàtica
Representació gràfica de l’estructura de directoris i fitxers, basada en la metàfora de l’oficina virtual.
Seguint la metàfora, els dispositius d’emmagatzematge es representen com a arxivadors d’oficina tot i que molts sistemes gràfics no porten la metàfora fins aquest extrem els directoris es representen amb carpetes i els fitxers, en forma de fulls escrits que s’anomenen documents La pantalla de l’ordinador apareix com un espai on hi ha els arxivadors i una taula les carpetes es poden treure dels arxivadors, posar-les sobre la taula, i obrir-les per treure'n els documents Internament, la taula on es dipositen documents i carpetes és un directori més del dispositiu d’emmagatzematge secundari…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els interns Una…