Resultats de la cerca

Fill del militar irlandès al servei d’Espanya Patricio de Lacy y Gould, entrà de molt jove a l’exèrcit era oficial a 14 anys participà com a capità a la Guerra Gran El 1799 fou enviat a les Canàries desavinences amb els seus caps, que arribaren a la insubordinació, li costaren un any de presó a Cadis i l’expulsió de l’exèrcit Se n'anà a França, i ingressà en la legió irlandesa, amb la qual lluità a Alemanya Havent-se traslladat a Espanya, desertà i tornà a l’exèrcit espanyol Capità general de Catalunya 1811-13, intentà de reorganitzar l’exèrcit després de la pèrdua de Tarragona Basà la…

Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l’orde de Sant Jaume 1786 Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca 1793-96 El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de Torremayor

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

Com a gran senescal de Comenge, Coserans i Nebosan convocà i presidí a Muret la darrera assemblea dels Estats Generals 1789 Ascendit a mariscal de camp 1791, emigrà i lluità contra la República Francesa Oferí els seus serveis a Carles IV d’Espanya i s’establí 1793 a Mallorca En la guerra Gran participà en la campanya del Rosselló

Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la…

A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call 1277 El 1284 encara residia a Perpinyà Com a mestre de les obres reials de Jaume II, intervingué o supervisà una bona part de les construccions oficials dels regne de Mallorca Cap al 1303, posà els fonaments de les muralles de Ciutadella Dos anys més tard reconstruí la torre de l’Àngel de l’Almudaina de Palma, Mallorca, el 1309 encara treballava en les obres d’aquest alcàsser, juntament amb Pere Descoll Dirigí les obres del castell de Bellver , que possiblement ell mateix havia traçat Hom l’ha…

Participà en la guerra d’independència 1821, i fou elegit president el 1851 De política conservadora, promulgà una legislació nacionalista oposada a les pretensions angleses i nord-americanes sobre el guano Fou derrotat a La Palma per una revolta liberal 1855

S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea 1868 Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures Assolí el grau d’almirall Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar Maó 1814 — Palma, Mallorca 1880, que fou governador militar de Menorca i de Mallorca

Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca

Estudià a l’acadèmia militar de Barcelona i ingressà al cos d’enginyers el 1799 Participà en les guerres contra Portugal i Anglaterra En la Guerra del Francès organitzà un batalló de sapadors, i més tard passà a ésser cap d’estat major 1810-13 Fou ascendit a general de brigada 1815 El 1822 fou designat ministre de la guerra en el govern de Martínez de la Rosa, però com a liberal moderat cessà a conseqüència del fracassat cop d’estat d’aquell mateix any Fou ascendit a mariscal de camp el 1833, i poc temps després fou nomenat capità general de Granada 1834 més tard fou nomenat director general…