Resultats de la cerca

Quasi sempre comporta l’obligació de l’exogàmia i és una agrupació freqüent en les societats primitives o no occidentals Originàriament el mot designava agrupacions d’aquest tipus existents a l’antiga Grècia, especialment entre els aqueus Al s XIX fou aplicada per LH Morgan a grups de parentiu semblants en algunes ètnies dels indis nord-americans

La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social

Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis 1933 Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft ‘Comunitat i associació’, 1887, definí les comunitats Gemeinschaften com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples i les associacions Gesellschaften com a organitzacions estructurades de forma racional per tal d’…

Les associacions són grups que existeixen per assolir uns propòsits específics, segons un sistema explícit de normes que determinen clarament la conducta de cada individu Sociològicament l’associació és una de les formes cabdals de l’estructuració dels grups humans Hom empra sovint el mot alemany Gesellschaft per a denotar aquest sentit sociològic del terme La forma de sociabilitat oposada a l’associació és la comunitat o Gemeinschaft Aquesta distinció, esdevinguda clàssica, és de Ferdinand Tönnies A l’antiga Roma, durant la república, existí una àmplia llibertat d’associació Constitueix,…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…